Abans de tenir ús de raó

El jaciment arqueològic de la muntanya d’Olèrdola (Alt Penedès).

Què vols que et digui! M’agrada visitar cementiris i no és per un sentiment morbós sinó perquè trobo art lligat amb l’amor i les creences de cadascú. En general, no sento tristesa. Total, tots hi arribarem, així que millor veure el tema amb optimisme. El que sí que m’entristeix és quan la persona difunta ha estat molt jove. Doncs aquesta vegada et puc dir que m’he quedat de pedra. Literalment.

En primer lloc, cal aclarir que Olèrdola és un curiós topònim pel qual, com és habitual, hi ha diversitat d’opinions. D’una banda, hi ha qui creu que prové de dues paraules que significarien Olorda guerrera, fet que li escau a un enclavament tan disputat al llarg dels segles. De l’altra banda, hom opina que ve de l’àrab i vindria a dir terra enlairada, que també s’adiu. Així que pren l’opció que més t’agradi.

Canalització d'aigua tallada a la roca. Muntanya d'Olèrdola
Canalització d’aigua tallada a la roca.

Un enclavament estratègic

Per la seva situació delimitada per cingleres, la muntanya d’Olèrdola ha estat habitada gairebé sense interrupció des de fa quatre mil anys, que aviat són dits. Ibers, romans i cristians deixaren la seva empremta durant tot aquest temps. Tant va créixer la població d’aquest assentament, que fins i tot ocuparen la zona fora de les muralles.

Fos com fos, el desolat paratge té el seu encant. De l’època romana impressiona especialment la grandiosa cisterna excavada a la pedra cap al segle I abans de la nostra era, amb capacitat per uns 350.000 litres. Tota una proesa.

Escales de la gran cisterna. Muntanya d'Olèrdola
La cisterna.

Canviant de temple

A la muntanya d’Olèrdola també destaca l’església romànica de Sant Miquel, documentada al segle X, tot i que malmesa per les tropes sarraïnes. Malgrat que fou refeta diverses vegades, cap al segle XII comença a entrar en decadència, ja que ningú devia voler viure en un lloc tan aïllat. Tanmateix, el culte es manté fins al segle XIX, quan es basteix un nou temple tres quilòmetres més avall, a la nova població que pren l’antic nom de Sant Miquel d’Olèrdola —o també la Plana Rodona.

Des del 1926 han tingut lloc diverses campanyes de restauració, tot i que actualment algunes serien un xic controvertides. Per exemple, a fi de recuperar la puresa inicial de l’edifici, s’eliminaren les capelles que envoltaven la nau principal així com la decoració que aquestes contenien. En una d’aquestes restauracions es descobrí a la façana una petita finestra amb una columna i un capitell, probablement reaprofitats de la primera capella.

Aquarel·la de l'església romànica de Sant Miquel dins el jaciment d'Olèrdola.
Església de Sant Miquel.

Morir abans d’hora

Especialment captivadores són les dues necròpolis amb sepultures antropomorfes, paraula que vol dir que foren tallades a la roca amb la forma del cos humà. Probablement, daten del segle X, quan s’edificà la capella preromànica i la major part corresponen a persones adultes i es troben excavades al voltant de l’església. Els peus s’orienten cap a llevant i el cap a ponent, tradició cristiana medieval que simbolitza la resurrecció.

El que més commou és la necròpolis del Pla dels Albats, també datada al segle X, amb prop d’un centenar de sepultures. Saps què vol dir albat? És un nadó mort abans de tenir ús de raó o de rebre els sagraments. I saps com són aquestes tombes? Petites, molt petites. Per contenir infants. Curiosament, aquests enterraments es localitzen a l’exterior del recinte, davant de la muralla. Segons el catolicisme, els infants neixen amb el pecat original, motiu pel qual han de ser batejats com més aviat millor.

A l’edat mitjana aquests infants morts prematurament eren considerats esperits benèfics que protegien les famílies. Cal tenir en compte que fins al segle XIX la mortalitat infantil era molt elevada. De fet, més de la meitat morien abans d’arribar al primer any de vida. Aquest terrible fet podia ser causat, entre altres raons, per les malalties, la manca d’higiene i l’alimentació deficient o inadequada.

Sepultures antropomorfes excavades a la roca al Pla dels Albats.
Enterraments infantils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Rambla Castell d’Olèrdola, s/n. Sant Miquel d’Olèrdola

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).