Itinerari per Montgat (Maresme).
Als habitants del neolític ja els hi agradava les vistes de Montgat. I després van ser els ibers qui van triar aquest lloc que van batejar com ‘mon-cat’, és a dir muntanya de pedra. Fins als anys 30 va ser un barri de Tiana, però a partir de la industrialització va fer via com a municipi amb nom propi.
Arran de mar
Per començar aquest itinereari, pots aparcar al passeig Marítim i caminar direcció nord. El passeig que ressegueix la costa és freqüentat per persones que busquen fer salut caminant o anant amb bicicleta en un indret tranquil i amb immillorables vistes.
Quan s’acaba l’aparcament hi ha el monument a l’Onze de Setembre de 1714, format per quatre barres de ferro caragolades. L’obra, inaugurada el 2002, commemora curiosament una derrota. Concretament la caiguda de Barcelona que va posar fi a la Guerra de Successió i amb la qual s’aboliren les institucions catalanes. Segons es pot llegir a les xarxes, el monument fou encarregat a Forcat, societat lleidatana de la qual no he trobat ni així d’informació.
Baixa a la platja pel costat dret per descobrir un espai que recorda la Costa Brava. A continuació, ves vorejant el turonet fins a trobar el que queda dels nius de metralladores, trist record de la Guerra Civil.
El barri de Monsolís
Puja per un espai encimentat i, un cop dalt, el camí gira a l’esquerra fins a trobar les vies del tren. Aquí tens l’escenogràfica boca del primer túnel ferroviari de tota la península, construït el 1842. A final segle XIX aquesta línia de tren, promoguda pel mataroní Miquel Biada, anava de Barcelona a Mataró i fou la primera en tot l’Estat.
Continua pel costat de la via. Aquí comença el barri mariner de Monsolís (no confondre amb la població lleidatana de Montsonís). En realitat, el nom prové de l’església de Santa Maria de Mansolí, a uns quatre quilòmetres al nord de Sant Hilari Sacalm. Al costat hi ha el Casal la Saleta on nasqué Xaviera de Saleta, vídua de Pere Nolasc Basa i Girona a qui Isabel II concedí el títol pòstum de marquès. Per influència del castellà, el nom quedaria com a Monsolís, tot i que hi ha qui fins i tot escriu Montsolís.
Històries de guerres
La torre de Ca l’Alsina és tot el que resta d’una antiga masia. Al segle XVI s’aixecaren a tota la costa torres de defensa com aquesta per tal de vigilar i avisar a temps dels nombrosos atacs pirates. Para atenció al fet que la porta es troba a una certa alçada del terra. Per accedir es col·locava una escala de mà que es podia treure en cas de perill.
Aprofita per anar veient tant les façanes de l’altre costat de la via com els xiringuitos vora el mar.
Abans d’arribar a l’estació de Monsolís (ara Montgat Nord) pots veure a mà dreta un búnquer. Dins d’aquestes construccions es col·locaven metralladores per defensar la primera línia de combat des de Portbou fins a Alcanar. Durant la Guerra Civil, el govern republicà distribuí els búnquers per tal de defensar la vía fèrria, fet que tallaria els subministraments provinents d’Europa. Com pots veure, primer van atacar els pirates i després els militars. El cas és fer guerra.
A la vora de la costa
A mà esquerra hi ha una mansió dalt d’un turó. És Cal Pallejà, però després ens hi acostarem més. Arribaràs fins a un pont de fusta des d’on podràs distingir el Masnou.
Baixa per la rampa abans del pont, passa per sota de les vies i creua la carretera. Fins fa poc hi havia una tanca la mar d’artística a la cantonada. Unes restes de ferralla i mira tu què reeixida! Tanmateix, tot el solar ha esdevingut una placeta de ciment i la porta ha quedat en el record.
Per acabar, a l’altre costat del carrer tens la Fonda Marina, oberta als anys 30 i actualment renovada. L’edifici es troba situat al peu del Camí Ral, una important via de comunicació on passaven les diligències que, venint de Barcelona, arribaven fins a Perpinyà. Al llarg del camí s’obriren fondes on es podia menjar, descansar i canviar els cavalls.
No et perdis la següent part on parlarem de marquesos i pescadors.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 4 km de recorregut circular.
Dificultat: l’anada és plana. La tornada té un parell de pujades.
Saber més
- Història de Montgat: montgat.cat
- Bateria antiaèria: orimiro78.wordpress.com
- Túnel ferroviari: biada.com
- Torre de Ca l’Alsina: chimisanas.cat
No vas trobar la mina d’aigua natural que hi ha a peu de mar ?…. Esta a pocs minuts de l’estació direcció a Badalona, on trencan les ones !
Doncs no en tenia ni idea. De vegades em preparo les sortides, però aquesta va ser anar a veure què trobo
Gracies per compartir la pagina.
He trobat que és un blog molt interessant, distret i ben documentat, cosa gens fàcil.