Ris ras, casa! (Cabrils part III)

En aquest tercer itinerari per Cabrils (Maresme), farem un tomb per la sagrera. Aquesta era una zona inviolable de trenta passes (sagrades) al voltant de les esglésies. Com als jocs infantils en què entres a casa i ningú et pot tocar. És un fet que sorgeix a Catalunya al segle XI com a protecció contra l’extorsió feudal i és l’origen dels primers nuclis urbans. Sovint són carrerons estrets on les cases s’amunteguen per aprofitar l’espai.

La plaça de l’Església

A mà dreta tens l’emblemàtic Hostal de la Plaça, un edifici del segle XVIII conegut popularment com el ‘clavaclaus’ perquè totes les parets eren plenes d’antigues claus de ferro. El nom real és Can Francesc Mas, nom del fundador de l’hostal. El plafó amb el nom de l’establiment és obra del prestigiós ceramista Joan Baptista Guivernau, a qui es deu la recuperació de la rajola tradicional catalana durant els anys cinquanta del segle XX.

Rètol ceràmic de l'Hostal de la Plaça.
Quatre generacions donant de menjar.

Davant hi ha la font de la Plaça, amb les rajoles verdes i grogues que ja et semblaran d’allò més familiars després d’haver-les vist en els anteriors itineraris. L’agua surt de la boca d’un animal marí que, tot i que no té cap humà, recorda el tritó mitològic fill de Posidó, qui se la passava perseguint nimfes i engendrant més tritons.

Però m’agrada més pensar que és el Peix Nicolau de la llegenda. Fill de pescadors, en NIcolau es passava el dia contemplant el mar i recollint petxines. Quan va ser més gran li agradava nedar hores i hores. Un dia, la mare, farta de que el nen arribés sempre xop, li va dir que si tant li agradava ser a l’aigua, millor que es tornés peix. A l’instant, les cames es convertiren en cua de peix i el noi s’en va anar a viure al mar.

Peix de metall a la font de la Plaça.
De tant nedar, el nen es convertí en peix.

L’església

Al costat s’aixeca l’església de la Santa Creu, un edifici del segle XVIII tot i que molt reformat amb una senzilla façana barroca. Es finalitzà el 1775 quaranta cinc anys abans que el municipi s’independitzés de Vilassar de Dalt. El campanar va trigar prop d’un segle més amb l’ajut de la família Tolrà, qui anys abans havia sufragat també les despeses d’arranjament de l’interior del temple.

Pany a la porta de l'església.

Fixa’t amb la creu entre dos xiprers. De fet, n’hi ha un plantat a la porta. Aquest arbre té diversos simbolismes dins el cristianisme. Com que sempre és verd i mira al cel, se’l coneix com l’arbre de la vida. Antigament es plantava a la porta de les masies catalanes per expressar hospitalitat. De totes maneres, potser en aquest cas cal trobar la raó en l’escut de Vilassar de Dalt, que també conté aquests dos arbres, ja que Cabrils havia estat un barri d’aquest municipi.

Creu i xeprers de pedra damunt la porta de l'església.
Símbol d’espiritualitat i benvinguda.

Ressegueix per fora la nau de l’església. A la cantonada del darrere hi ha una pedra encastrada amb una inscripció, probablement reaprofitada de l’antiga església.

Inscripció a la paret de l'església.
Abans, una pedra era una pedra.

Les escoles

El tercer itinerari per Cabrils continua darrere de l’església, on hi ha el magnífic edifici de les Escoles Tolrà (per a nois), una altra aportació d’aquesta família. Fou projectat a principis del XX per Emili Sala, arquitecte modernista que va col·laborar amb Gaudí. Aquest mateix arquitecte projectà altres edificis per a la família Tolrà a Castellar del Vallès, com l’església, les escoles, el safareig públic o el palau dels Tolrà.

Tot i això, aquest edifici més aviat l’hauriem de classificar com el que les persones enteses anomenen estil historicista. Els arquitectes d’aquest corrent s’inspiraven en construccions de temps passats. D’aquí sorgiren tots els neo, com neobarroc, neogòtic o neorromànic.

Entrada de l'escola Tolrà.
Un cognom per a l’eternitat.

Un castell de pega

A continuació, gira per Mestra Maria Rosell i puja pel carrer Castell, per anar a veure … el castell de Can Jaumar, naturalment! Aquest fantasiós edifici, que havia estat el mas de Can Rafart, va ser profundament reformant el 1923 per tal d’imitar un edifici medieval. Manuel Jaumar, el propietari, fou diputat i tinent d’alcalde de Barcelona.

A finals del segle XIX els arquitectes modernistes posaren de moda la passió pels antics castells. Quedava bé afegir merlets, torres, matacans, escuts i altres elements sense més utilitat que la merament decorativa. Per tal que poguis comparar, pensa en la Casa de les Punxes de Barcelona, construïda pocs anys abans.

Aquarel·la amb una vista del castell de Jaumar de Cabrils.
Castell de Jaumar.

La Creueta

Seguim aquest tercer itinerari per Cabrils i ara voreja per Emili Masriera, nom d’un reconegut doctor pertanyent a una llarga nissaga de metges. Des d’aquí tens bones vistes de la població.

Baixa pel carrer Lluís Colmenar i entra al carrer de la Creueta. Primer trobaràs la font de la Creueta, originalment del segle XIX. Curioses les rajoletes amb motius animals que pots veure també en un habitatge de Vilassar de Dalt.

Relleu amb sargantana a la font de la Creueta. Tercer itinerari per Cabrils
La sargantana de la font.

Al davant tens la Creueta, del segle XIX. T’has d’imaginar aquest espai sense cases i amb vistes panoràmiques de l’entorn. Aquí se celebrà la independència parroquial de Vilassar de Dalt el1820 i cada 3 de maig, durant la festa de la Santa Creu, s’hi fa la benedicció del terme. De fet, uns 40 anys abans, ja s’havia segregat de la parròquia, però encara era un barri de Vilassar de Dalt.

La ‘Festa de la Invenció de la Santa Creu’ és més antiga que l’escudella. El mot invenció ve a significar troballa. Es refereix a quan Helena de Constantinoble, mare de l’emperador Constantí, va trobar en unes excavacions la creu on Crist va ser mort. Això passava al segle III. Aviat el culte s’estengué per tota la cristiandat i sorgiren trossos de la vera creu com qui troba bolets. Tanmateix, fins fa ben poc, aquesta festa formava part de les celebracions d’inici de la primavera, en què s’aprofitava per beneir els camps.

Detall del peu de la Creueta. Tercer itinerari per Cabrils
El peu de la Creueta.

La baixada

El carrer baixa fent un giravolt. No és que et vulgui fer donar la volta perquè sí, però així, com que les distàncies són curtes, veuràs la vila amb més profunditat. Tornaràs a espetegar al carrer Luis Colmenar, un vial amb escales d’un fort pendent del qual no he trobat cap explicació del personatge a qui està dedicat. Para atenció, ja que a tot arreu hi ha curiosos detalls, antics i actuals que donen vida a aquest costerut vial, com les rajoles catalanes o la bonica xemeneia rematada amb trencadís.

Escales del carrer Luis Colmenar. Tercer itinerari per Cabrils
No hi ha cap carrer pla en tota la vila.

Entra al passatge de la Font Sagrera i segueix-lo fins al final on trobaràs la font. Datada al segle XVIII, antigament l’aigua brollava de terra movent una palanca. L’aigua sobrant anava a parar a un safareig, avui desaparegut.

Per acabar aquest tercer itinerari per Cabrils, baixa per les escaletes, amb les rajoles verdes i grogues -no cal dir-ho-, i aviat arribaràs al punt d’inici. Aquesta és una visita només pel barri antic de Cabrils. Als voltants hi ha més coses interessants de les quals n’he parlat en altres articles que trobaràs enllaçats més avall.

Font Sagrera. Tercer itinerari per Cabrils
La font Sagrera.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).