No facis camí sense pa ni vi (Cabrils part I)

Primer itinerari per Cabrils (Maresme).

He comprovat que podem fer una llarga sortida per anar a dinar més que per veure art al costat de casa. Doncs bé, ara no caldrà que vagis tan lluny per menjar. Cabrils presumeix de moltes coses, com la de ser vila gastronòmica, amb una llarga llista de bons restaurants i també de tenir d’indrets amb molta història.

Societats i sindicats

Per començar, pots deixar el vehicle a qualsevol dels tres aparcaments que hi ha a prop del centre. A continuació, dirigeix-te al Torrent Roig número 7, on hi ha el restaurant La Concòrdia. És on el 1891 es fundà la Societat Mutual, que es finançà amb accions de cinquanta pessetes i l’aportació de Carles Tolrà. Posteriorment, es convertí en centre recreatiu on es feia cinema, teatre i conferències.

El mutualisme sorgí a mitjans del XVIII a Anglaterra. Els socis pagaven una quota i tenien dret a diversos serveis, com assegurances o ajuda en cas de necessitat o mort. L’edifici, però, fou construït a final segle XIX pel mestre de cases Joan Villà.

Davant la demanda de construcció, el 1850 es crea l’ensenyament de mestre de cases o mestre d’obres, un antic ofici que no disposava de titulació oficial. Vint anys més tard desapareix en crear-se l’Escola d’Arquitectura.

A l’esquerra, entrant al carrer Anselm Clavé tens la façana de l’antic Sindicat Agrícola del 1927. A dalt hi ha unes rajoles amb la figura de sant Isidre, patró de la pagesia. Isidre fou un pietós camperol de Madrid, venerat pels seus miracles relacionats amb el camp. Assegura la llegenda que, mentre ell s’ocupava de predicar, uns àngels li llauraven la terra, perquè el masover no li digués res.

Els sindicats tenen els seus antecedents en els gremis. Els treballadors s’organitzaren per a millorar la seva qualitat de vida i laboral. Per exemple, compraven menjar a l’engròs que podien vendre a millor preu, gestionaven crèdits per a la compra conjunta de llavors o l’exportació dels seus productes sense intermediaris.

Indústries

A l’altre costat de la riera hi ha l’antiga fàbrica tèxtil Solé Fabra, del XIX i actualment equipament cultural. Les indústries donaren feina a moltes dones de la vila que podien així contribuir a l’economia familiar.

Una mica més avall pots veure Can Serraclara, ara Can Rin, un bon restaurant que ha sabut conservar les antigues estances d’aquesta casa d’estiueig del segle XIX. Restaurat el 2021, l’original rellotge de sol es pensa que pot ser obra de Dalí, qui de jove passava estades a la casa dels Serraclara. Per cert, avui en veuràs uns quants de rellotges de sol.

Seguidament, creua la placeta per veure la fàbrica Jorba-Martín. La revolució industrial del XIX suposà la implantació d’indústries tèxtils, en un principi mogudes per vapor. Durant la guerra, a causa de les restriccions de corrent elèctric, van haver d’instal·lar motors d’explosió per generar electricitat. Fins als anys 60 aquí s’hi feia la tela per elaborar matalassos i roba militar.

Veïnat de la Llobatera

Cal donar la volta per veure millor la part posterior. Però abans acosta’t al carrer Josep Maria Batista i Roca. A la cantonada es conserva un plafó de l’antic veïnat de la Llobatera. Aquest fou un dels quatre barris històrics que es van unir per fundar Cabrils. Els altres eren la Sagrera, la Subirana i Sant Crist.

Enfila per Quatre Camins. A mà esquerra pots veure la casa de l’Aigua Picant, pendent d’enderroc. El nom és degut a una font on brollava aigua amb gas. Antigament hi havia taules i bancs on la gent de la vila anava a berenar.

Uns metres més amunt tens la font dels Quatre Camins, amb un mosaic de flors obra d’Ofelia Sanz, ceramista valenciana que resideix a Arenys de Mar. El plafó es troba envoltat d’un exagerat fons de rajoles verdes i grogues, que penso que les deuen vendre a l’engròs, perquè les veuràs a més llocs.

A l’esquerra, el bonic carrer Acàcies conserva interessants habitatges del segle XVIII. Per exemple, aquí es troba Ca l’Arrà, un mas que va allotjar el primer Museu Municipal.

Can Pons

Travessa el carrer per veure Can Pons, una impressionant masia del XVI transformada tres segles més tard en el que es coneix com a estil historicista, que no deixa de ser una barreja d’estils antics i moderns. La propietària, Francesca Tolrà qui va fer la reforma, es va casar amb Josep Pons i d’aquí li ve el nom a casa. Antigament, els terrenys de la finca abastaven fins al centre de la vila, on s’elaborava vi.

Baixa pel carreró de Can Pons per veure millor la façana des d’un descampat. T’has fixat com està escrita la llegenda del rellotge?

A continuació, continua avall per aquest vial on encara et podem fer una idea de com era la vida abans. Finalment, arribaràs novament al Torrent Roig. Puja uns metres per observar la font de Can Manyana. Un plafó ceràmic descriu uns pagesos segant el blat i un altre una bucòlica escena d’enamorats.

Tanmateix, pensa que fins als anys trenta del segle passat, bona part de la població catalana encara no tenia aigua corrent i calia anar a buscar-la a les fonts.

No us perdis la segona i tercera part per descobrir Cabrils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

• La Concòrdia: sclaconcordia.org
• Fàbrica Solé Fabra: elpuntavui.cat
• Can Serraclara: elpuntavui.cat – museudecabrils.blogspot.com
• Les fàbriques: El Maresme, una comarca que treballa
• Casa de l’Aigua Picant: elpuntavui.cat
• Ofelia Sanz: exposarenys.blogspot.com
• Can Pons: cabrils.cat (fitxa 15)

Què veure a prop

• Itinerari per Cabrils segona part
• Itinerari per Cabrils tercera part
• Castell de Jaumar
• Font de Can Roldós
• Cova de les Encantades
• Laberint
• Cementiri de Cabrera de Mar
• Coetera de Ca n’Amat