Els relleus del Banco Rural y Mediterráneo al Passeig de Gràcia.
A Passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes (Barcelona) s’aixequen els que en el seu dia van ser els edificis més alts de Barcelona.
Per començar, al segle XIX, la Casa Enric Losada fou una de les primeres a establir-se en aquest carrer. Era un lloc de prestigi on s’instal·là la societat General d’Aigües de Barcelona i una joieria que el propietari aconseguí mantenir al mateix lloc quan el 1955 s’enderrocà l’edifici per edificar-ne un altre. Agustí Borrell i Sensat fou el responsable de projectar al solar la seu del Banco Rural y Mediterráneo. Nascut a Barcelona el 1910, Borrell és autor, entre altres, d’edificis com del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’hotel Manila -ara Méridien- o la Casa Felipó a Andorra la Vella.
Inspirat en l’escola de Chicago, aquest monstre de 13 pisos responia al desig grandilocuent del règim de l’època. L’austera façana foradada amb una successió de finestres idèntiques, pràcticament no incorpora cap element decoratiu. Només trenquen aquesta simetria un balcó amb balustrada i unes columnes a la darrera planta. Més tard, a l’àtic la jet set dels anys seixanta i setanta se la passava de festa en festa a la glamurosa Terraza Martini, fins al seu tancament el 1980.
Escultura i etnologia
Segurament aquest faraònic edifici no t’agrada. Però intenta obviar-lo i fixa’t només amb els grans relleus que hi ha a banda i banda de l’entrada principal. Són obra de l’escultor Eudald Serra i Güell, qui col·laborà estretament amb el museu Etnològic. A més d’escultor, Serra era etnòleg. Juntament amb Llorenç Artigas, formà part de l’avantguarda de postguerra i, curiosament, la seva obra es considera surrealista.
Però Serra va fer també expedicions a països llunyans, adquirint objetes a càrrec de l’Ajuntament. En un viatge al Japó aprengué la manera de fer allà la ceràmica i modelà caps de terracota del nadius.
Iconografia bancària
Abans de continuar, un petit detall sense importància, la seu del Banco Rural y Mediterráneo pertanyia a la Secretaría General del Movimiento. Aquesta institució creada durant la segona dictadura per tal d’organitzar el Movimiento Nacional -l’únic partit existent-, dur el control ideològic i polític -és a dir, la censura– de qualsevol activitat per tal que res s’apartés dels interessos del règim.
Per tant, cal observar aquests relleus des de l’òptica d’aquella fosca i rígida etapa històrica. A l’esquerra, una noia -ben tapada i sense cap volumetria femenina- frena un cavall, símbol de la part rural del banc. En segon pla es veu un tren i una excavadora, imatge de progrés. A la dreta, un noi ben pentinat, envoltat d‘elements marítims, fent referència directa al nom de l’entitat. Para atenció que, els relleus estan aconseguits amb suaus desnivells i unes línies elegants i senzilles, sense detalls superflus.
Aquesta entitat financera creada el 1953 -dos anys abans que l’edifici- fou el resultat de la fusió de dos bancs. El 1981 era absorbida pel Banco Exterior. Malgrat que actualment els relleus del Banco Rural han perdut el seu sentit, paga la pena observar-los amb deteniment mentre tothom els ignora passant de llarg.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Gràcia, 16. Barcelona
Saber més
- Casa Enric Losada: barcelofilia.blogspot.com
- Agustí Borrell Sensat: borrell-jover.com
- Escola de Chicago: wikiwand.com
- Eudald Serra i Güell: barcelona.cat
- Terraza Martini: barcelofilia.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: