Continuem aquest itinerari per Vilassar de Dalt (Maresme). Comencem pel carrer Àngel Guimerà on destaquen els esgrafiats de l’anomenat Estanc de Dalt, un edifici del segle XVII.
Tot seguit, a la dreta tenim Can Puig (o Can Bot), que actualment és la seu d’una interessant col·lecció privada de malacologia (Cau del Cargol) que us recomano visitar.
Girem a l’esquerra pel carrer Francesc i Benet Artigas o també del Casal. Aquest és un espai molt peculiar, entre plaça i carrer, amb una curiosa font-fanal i habitatges del segle XVII.
Marcant el temps
El carrer baixa en picat fins al Clot del Castell. Fent xamfrà tenim Cal Doctor, una masia del segle XVI edificada dins els antics dominis del castell. Un parell de segles més tard s’instal·là una nissaga de metges. Té un rellotge de sol a la façana principal que marca les hores del matí i un altre al lateral per a la tarda.
Entrem al carrer Mare de Déu del Carme. Al número 40 tenim la capelleta de Can Saiol amb una imatge que un mossèn regalà a la mestressa de la casa.
En aquest carrer, també amb una bona pujada, veiem antigues cases de cós, és a dir, planta baixa i pis. Entrem al passatge que acaba de cop davant d’una façana blanca amb una finestra i un minúscul rellotge de sol.
Seguim pujant i ens aturem al número 8 per observar Cal Quicus, també amb una altra capelleta i naturalment amb un rellotge de sol. A hores d’ara començo a preguntar-me el perquè de tanta afició al temps i a les capelletes.
Una inscripció diu “Festina Lente” que significa ‘afanya’t lentament’, frase atribuïda a l’emperador August, fent referència a com tractar les tropes.
La plaça de la Vila
Què és aquest edifici amb aires neoàrabs? És Cal Noi Baiau, sobrenom del propietari que la va fer edificar al segle XIX al solar on hi havia l’antiga Casa de la Vila.
Tot el que queda de l’església gòtica del segle XVI és la portalada al carrer Àngel Guimerà, recol·locada aquí després dels estralls de la Guerra Civil.
El temple es va fer de nou el 1953 en un estil clàssic, probablement degut a la recent celebració del 500 aniversari de l’arquitecte renaixentista Brunelleschi.
A la façana, uns esgrafiats representen Sant Genís d’Arlés, notari, i Sant Genís de Roma, actor, cada u amb l’atribut corresponent al seu ofici.
Al lateral dret de l’església hi ha un plafó enrajolat. Fa esment a un fet ocorregut el 1480. Diversos enfrontaments entre el poble i els senyors del castell van culminar amb el privilegi per a la creació de la universitat de Vilassar. A l’edat mitjana aquesta paraula designava una mena de govern popular, no un centre d’estudis com ara.
La casa que tenim al davant és la rectoria, construïda amb els finestrals de Ca l’Isern, una masia dels segles XVI i XVII.
El carrer acaba amb una rampa. A mà dreta hi ha un monument amb les restes d’una columna de Ca l’Isern (enderrocada per construir l’espantós edifici del CAP). Una placa recorda que la nissaga dels Feliu de la Penya (enllaçada amb els Isern), van ser protagonistes del redreçament econòmic de Catalunya al segle XVII.
A l’altra vorera tenim Ca la Fe amb una escultura d’aquesta virtut. L’entrada de la mansió té aires modernistes.
Carrers que ja no són nous
Seguim el nostre itinerari per Vilassar de Dalt i baixem per Mestra Viladrosa. A la cantonada tenim Cal Baster amb una fornícula amb Sant Roc, un pelegrí del segle XIV que va anar a Roma i va tenir cura dels malalts de pesta.
Seguim baixant pel carrer Nou que té el seu origen al segle XVI quan es parcel·la el terreny, tot i que el que ara observem és fruit de moltes remodelacions.
Fixeu-vos amb la façana del número 25. Sembla haver estat un comerç dels anys 60. Mireu de prop les petites rajoles esmaltades, totes diferents. També són art!
Tombem per Sant Antoni. Al número 11 tenim Can Costa, una interessant masia del segle XVII.
Petits detalls a l’atzar
Aneu mirant i badant, perquè hi ha detalls interessants i no necessàriament de l’any de la picor.
I arribem a Can Coll, un mas del segle XVI que va pertànyer a un mossèn i dos segles més tard a la família que l’amplià i li donà el nom.
Seguim avall pel carrer Canyamar. Els carrers d’aquesta zona van sorgir a finals del segle XIX amb la industrialització.
Són cases de cós, de planta baixa i pis.
Tanmateix, el carrer acaba i girem a la dreta per veure Can Ribot un dels molts patrimonis industrials de la vila. Aquesta fàbrica tèxtil de principis del XX va funcionar fins als anys 70.
Seguidament, desfem el camí i a la cantonada amb Riera Prats tenim Cal Teòric, amb una façana força decorada.
El son dels justos
A continuació, pugem per la riera de Targa que, a part de conduir l’aigua de la pluja, té la seva importància com a via de comunicació i per haver condicionat el creixement de la vila.
Arribem a l’aparcament i prenem el vehicle per anar a veure l’ermita de Sant Sebastià, del segle XVI. L’advocació a aquest sant es va popularitzar com a protecció contra les epidèmies, ja que, segons la llegenda, va protegir els habitants de Roma l’any 680.
Per acabar aquest itinerari per Vilassar de Dalt, entrem un moment al tranquil cementiri del davant, amb tombes del segle XIX.
Hi ha més coses per veure dins el terme municipal, però les deixo per una altra ocasió.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Cau del Cargol
- Festina Lente: rodamots.cat
- Portalada gòtica de l’eglésia
- Sant Genís: santgenis.org
- Els Sants Màrtirs: joanarimanyjuventeny.cat
- Història de Vilassar de Dalt: vilassardedalt.org
- Els Feliu de la Penya: vilassardedalt.org
- Can Coll: poblesdecatalunya.cat
- Can Ribot: invarquit.cultura.gencat.cat
- Sant Sebastià: joanarimanyjuventeny.cat
- Cementiri: cabrejunqueras.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: