Avui descobriràs el nucli antic de Vilassar de Dalt (Maresme). En poc més de dos quilòmetres t’adonaràs del ric passat històric i artístic que li ha donat l’aspecte actual. Per començar, deixa el vehicle al carrer Ignasi Iglesias. Nascut a Sant Andreu de Palomar el 1871, Ignasi Iglesias i Pujadas fou un destacat dramaturg i poeta dins del corrent modernista.
Només sortir de l’aparcament veuràs el monument a la ciutat gegantera. La tradició catalana de desfilar figures de grans proporcions sorgeix al segle XIII durant les processons de Corpus. Primer eren figures bíbliques, com Goliat i més tard apareixeren d’altres personatges profans.
Puja per la riera de Targa i entra al parc de Can Rafart. El grandiós mas que tens al davant és fruit de moltes reformes fetes des del segle XV. Un dels propietaris fou capità durant el setge de Barcelona el 1714. Fixa’t que en una cantonada hi ha dos rellotges de sol, un pel matí i un per la tarda.
Naus industrials
Al costat del parc hi ha la nau de “Les Sedes“. Instal·lada el 1848 fou el primer vapor de la vila a final segle XIX. Vint anys més tard ja tenia cent setanta-un telers. El 1921 canviava de mans i s’afegien trenta-sis telers de seda, fet que va donar el nom amb què es coneix actualment l’edifici, que mantingué l’activitat durant cinquanta anys més.
Entrem al carrer Llessamí. És curiós el fet que una font faci de mur amb la riera de Targa, un dels principals eixos vertebradors de la vila, protagonista de baixades sobtades. Per aquest motiu, a diversos trams s’aixecaren murs de contenció. En aquest indret hi havia tot un seguit d’horts que posteriorment han delimitat la parcel·lació dels terrenys.
Nous temps, nous usos
El nucli antic de Vilassar de Dalt reserva moltes sorpreses. Al final del carrer ja pots veure la imponent nau tèxtil de Can Manyer edificada el 1910 i ara reconvertida en biblioteca. Iniciada l’activitat el 1879 en un altre carrer proper, aquesta indústria esdevingué el principal motor econòmic de Vilassar de Dalt, que fins i tot comptava amb electricitat pròpia. Tristament, el 1963, tancava portes, quan tenia tres-centes persones treballant.
Imprescindible pujar al primer pis de la biblioteca per admirar l’immens mosaic del paviment. Per tal de donar més resistència al terra, es recobrí de rajoles hidràuliques de rebuig de diversos fabricants, donant com a resultat un descomunal trencaclosques amb totes les peces barrejades aleatòriament.
La mestra i el farmacèutic
A continuació ves escales amunt per la baixada de Llessamí i arribaràs al carrer Mestra Viladrosa. Francisca Viladrosa i Santaló, coneguda popularment com a Donya Francisca, dirigí l’escola municipal de noies durant prop de quaranta anys. A mà esquerra hi ha la façana enrajolada de la farmàcia Brasó, que barreja sense massa ordre diferents estils. Et pots entretenir a descobrir un munt de motius al·legòrics de l’ofici farmacèutic.
Oci popular
Més amunt, al número 56, hi ha el Centre Vilassarenc. A mitjan segle XIX s’hi feu un teatre amb servei de begudes. Seguidament, es crea la “Societat de Teatre de Vilassar” i s’encarrega el projecte a Rafael Guastavino El 1889 es constituí com a societat mutualista que evolucionà cap a una orientació més de lleure. Actualment, després d’una important reforma, el local es coneix com “La Massa”.
Tanmateix, per veure el teatre hauràs d’entrar -òbviament- per la plaça del Teatre. Com he comentat abans, l’interior és de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino. Per si no hi pots accedir, al davant tens una mostra de l’obra. L’interès radica en què l’home modernitzà la tècnica del maó, creant el que coneixem com volta catalana que permet cobrir grans espais amb un gran estalvi.
A l’extrem de la plaça veuràs Can Bonhivern. De fet, el cognom original era Malhivern, però al segle XIII la família el canvià per aquest més positiu. És la masia més antiga del terme, documentada al segle XII.
Puja per Salvador Riera, nom del vilassarenc -de Dalt- qui el 1623 traslladà des de Sardenya les relíquies de seixanta-set màrtirs fins a Vilassar de Dalt. A la cantonada amb Sants Màrtirs atura’t per contemplar Cal Notari. El nom li ve de l’ofici de Miquel Vila al segle XVIII, primer d’una nissaga de notaris.
Els afores
Continua per Sants Màrtirs. A la cantonada amb Marquès de Barberà veuràs l’entrada de Can Banús. Aquesta masia, documentada al segle XVI conserva uns interessants finestrals gòtics. Fixa’t amb els bonics dracs modernistes de ferro forjat de l’entrada. L’edifici acull el museu arxiu on podràs visitar un recull històric de la vila així com una interessant col·lecció arqueològica i tèxtil.
El carrer puja i acaba davant l’entrada de Torremar, rematada per dos lleons. El 1928 Lluís Folch i Torres convertí aquesta espectacular casa pairal en institut per a nens amb problemàtica social. La pots veure millor pel carrer de sota.
Si mires a la dreta, veuràs Cal Tintorer, on vivia l’industrial de la desapareguda Tint de Dalt que disposà de guarderia per les mares treballadores.
Uns 200 metres més amunt hi ha una curiositat: un antic repartidor d’aigües del segle XIX. És un dipòsit elevat que permetia proveir d’aigua la part alta de la vila.
Mansions i castells
Recula per Àngel Guimerà i passaràs pel costat de Can Feliu amb una entrada modernista dissenyada per Puig i Cadafalch. Al costat s’aixeca el castell, només visitable en dies determinats -que són molt pocs-. Al segle X es bastí la torre de guaita. Més tard s’emmurallà el recinte i s’encarregà la custòdia a un vassall anomenat Vilazari (que després derivaria en Vilassar). Finalment, l’edifici es convertí en palau.
Entra pel carrer Marquès de Barberà i a continuació gira a la dreta per Font de la Teula. Abans, però, fixa’t en una barana de fang cuit que tanca un bonic jardí privat. La part baixa del mur està recoberta de rajoles amb relleus de diversos animals. No he trobat cap informació.
Tornem al rovell
Al número 9 hi ha el portal Espinàs, molt modificat. Les inicials corresponen a Pere Pau Espinàs. La capelleta del damunt originalment es trobava a l’edifici de la dreta. Quan es reformà l’habitatge, la capelleta es traslladà aquí. Antigament hi havia una marededéu.
Al davant pots veure la font de la Teula, nom donat perquè antigament l’aigua rajava per una teula. El motiu del relleu del xai és perquè es construí amb els beneficis que l’ajuntament va obtenir del monopoli de la carn al segle XIX.
Més avall tens Ca la Maria Piferrer, una interessant casa amb jardí de finals del segle XIX, de la qual només he trobat la descripció, però no la història. En canvi, ningú parla de les boniques portes de fusta amb les inicials.
Per acabar aquest passeig pel nucli antic de Vilassar de Dalt, para atenció a Can Canyes (Àngel Guimerà, 17), on destaca un bonic balcó gòtic del segle XV.
No et perdis la segona part!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Origen de la tradició gegantera: sapiens.cat
- Can Rafart: vilassardedalt.org
- Les Sedes: invarquit.cultura.gencat.cat
- Can Manyer: vilassar.pintamoltbe.cat
- Mosaic modernista de la biblioteca
- Centre Vilassarenc: poblesdecatalunya.cat
- La Massa: teatrelamassa.cat
- Can Bonhivern: poblesdecatalunya.cat
- Cal Notari: poblesdecatalunya.cat
- Can Banús: vilassarturisme.cat – wikiwand.com
- Institut Torremar: issuu.com
- Cal Tintorer: invarquit.cultura.gencat.cat
- El castell
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: