Una població amb vistes (part I: carrer Major)

A Caldes d’Estrac (Maresme) trobem dos barris que cadascú defensa amb orgull: una cosa és el carrer Major i una altra ben diferent el Camí Ral. No barregem! En aquesta primera part et parlaré de la part ‘alta’, nascuda el segle XIII al voltant de l’església parroquial.

Antic senyal amb el nom de la població de Caldes d'Estrac o Caldetes.
Perquè quedi clar.

Comencem pel principi

Per començar, pugem per la carretera de Sant Vicenç fins al carrer del Remei, el segon més antic, on al principi vivien els pescadors (després es confiaren i van anar més a prop del mar). En primer lloc, al revolt s’aixeca Can Casasses, un edifici del 1850 d’estil neoclàssic que s’ha hagut d’adaptar al fort desnivell. Es tracta d’una de les primeres cases d’estiueig que s’edificaren a la vila.

Aquí hi visqué el barceloní Joaquim Xicoi i Bassegoda, qui entre altres càrrecs, va ser president del Parlament de Catalunya del 1988 al 1955.

Façana neoclàssica de Can Casasses a la carretera de Sant Vicenç, a Caldes d'Estrac.
Can Casasses.

Passat el revolt pugem unes escales que ens porten al que queda d’un antic forn de calç del segle XVII, record d’un passat previ a la industrialització.

El carrer Major

Al número 44 trobem Can Bonis. He llegit que el nom li ve perquè aquí visqué un pintor figuratiu que va estudiar amb Picasso. Tot i que no he trobat cap informació, he de suposar que es tracta de Lluís de Bonis Isern

Malgrat que a diversos llocs s’esmenta que el mosaic de la façana representa Verge del Remei, patrona de la vila, jo m’atreviria a dir que en realitat es tracta de la Mare de Déu del Carme, protectora de les persones que es dediquen a la pesca. En aquest cas és una obra signada per Joan Baptista Guivernau, ceramista barceloní que els anys cinquanta del segle XX recuperà la manera de fer plafons ceràmics de temps anteriors.

Plafó ceràmic de Can Bonis amb la Mare de Déu del Remei al carrer Major de Caldes d'Estrac.
Can Bonis.

Can Sans (núm. 38) arribà a ser la seu de l’ambaixada de Costa Rica durant la Guerra Civil. Aprofita per veure al final del carrer la torre de guaita d’en Busquets (segle XVI) perquè després queda tapada per les cases.

Can Bastos (núm. 31) deu el nom al metge que en va ser propietari. Dedueixo que es pot tractar de l’aragonès Manuel Bastos Ansart, eminent cirurgià que treballà al servei de l’exèrcit i dirigí diversos centres hospitalaris. També hi visqué el cònsol francès de Barcelona durant la Guerra Civil.

Picaporta de Can Bastos, al carrer Major de Caldes d'Estrac. Maresme.
Can Bastos.

El carrer Major continua, però nosaltres baixem a mà dreta per veure la torre Verda, nom que li ve de les heures que l’envolten a la primavera. Als segles XVI i XVIII es van aixecar torres com aquesta per vigilar i defensar la costa del Maresme de les invasions berbers.

La Torre Verda de Caldes d'Estrac, element defensiu construit al segle XVI o XVII.
Torre Verda.

Al voltant de l’Església

Seguidament, continuem amb la baixada de l’Església, un carreró amb sorpreses. Al número 5 una façana amb rellotge de sol, anomenada la Casa del Rei, ja que, segons diuen, l’esposa de Jaume II hi va fer estades per prendre banys.

Llinda de la Casa del Rei amb la data 1696 a la dovella central, a Caldes d'Estrac
Casa del Rei.

A continuació hi ha la senzilla capelleta del Sant Crist, del segle XIX. Durant molt de temps aquí tenia lloc una de les aturades de la processó de Setmana Santa.

Capelleta del Sant Crist del segle XIX a Caldes d'Estrac. Maresme.
Capelleta del Sant Crist.

Al final de la rampa gira a mà dreta per veure Ca la Regina, amb una bonica finestra del segle XV. Entre altres relleus, para atenció a les tisores. Amb aquesta eina s’identificaven els paraires, concretament els abaixadors, que tenien la tasca més delicada dins tot el procés de fabricació tèxtil medieval.

Finestra gòtica de Ca la Regina a Caldes d'Estrac amb decoracions d'animals, creus i unes tisores.
Ca la Regina.

Llinatge de militars

Al xamfrà pots veure Can Milans, una gran casa pairal del segle XVI molt reformada en segles posteriors. Com que no m’emociona com l’han restaurat, prefereixo fotografiar la façana del costat, més autèntica (que, de fet, crec que té el mateix nom).

Pel que fa a la llarga nissaga dels Milans del Bosch ja documentada al segle XV, és coneguda per haver donat destacats militars de tots bàndols. Els dos primers van ser de tendència lliberal. Un va lluitar contra els francesos a principis del segle XIX. L’altre va ser home de confiança del general Prim. A finals del mateix segle, un tercer es tornà absolutista i va ser capità general de Barcelona, arribant a ajudant d’Alfons XIII. Un darrer Milans ha passat a la història per la seva implicació en el cop d’estat del 1981.

Finestra tancada al costat de Can Milans, a Caldes d'Estrac. Maresme.
Al costat de Can Milans.

Segueix avall per veure l’església dedicada a Santa Maria. El temple medieval del segle XIII ha sofert un munt de canvis, destruccions i reformes. A la façana, una petita làpida en llatí és de les poques coses originals que resten. L’edifici que ara veus es va construir a principis del segle XIX i poc després les tropes napoleòniques la van fortificar per utilitzar-la com a base militar. Al segle XX va resultar molt malmesa durant la Guerra Civil i va haver de ser restaurada.

Aquarel·la amb una panoràmica de Caldes d'Estrac.
L’església de Santa Maria.

Al costat, hi ha Can Gili (casa Bellavista). Era una masia medieval que el 1910 va ser remodelada per l’arquitecte noucentista Francesc de Paula Nebot. Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de Paula va deixar en aquesta ciutat una gran estesa d’edificis, entre els quals segurament et sonarà el cinema Coliseum.

Esgrafiats noucentistes a la façana de Can Gili o Casa Bellavista a Caldes d'Estrac.
Can Gili.

La baixada

Passa pel costat de l’Ajuntament, edifici d’estil neoclàssic (segle XIX) on havien estat els antics banys termals i, anteriorment, les termes romanes.

Vista de l'edifici neoclàssic del segle XIX de l'ajuntament de Caldetes. Maresme.
Ajuntament.

A mà esquerra del carrer hi ha una petita entrada que ens porta a la capella del Remei, patrona de la vila. S’explica que la imatge la van trobar dues vaques que, tossudes, sempre bramaven aquí.

Rajola amb el poema La més petiteta, a la Capella del Remei de Caldetes. Maresme.
Capella del Remei.

Dona la volta a l’Ajuntament i, aiiii! Però què és això? Un espantós edifici hoteler és el fruit de l’especulació dels anys 60 que va permetre canviar vinyes per immobles. Sortosament, l’actual empresa propietària l’ha pintat tot de blanc, eliminant les jardineres vermelles i els tendals grocs que hi havia i així queda més neutre.

Edifici hoteler dels anys seixanta al centre de Caldes d'Estrac.
Especulant amb l’espai.

Millor passa de llarg i ves a veure els banys termals del segle XIX. Per un preu baix et pots fer un tractament, com van fer Jaume II o Joan Maragall.

Rajola amb el nombre 29 i òcul a la façana dels banys termals de Caldes d'Estrac. Maresme.
Els banys termals.

En cas de que vulguis saber la temperatura sense haver de pagar, al costat brolla una font d’aigua calenta.

Aixeta amb l'aigua que brolla a la font dels banys termals de Caldes d'Estrac. Maresme.
Font dels banys termals.

Les vil·les d’estiueig

Paral·lel a la Riera, però més elevat, hi ha el carrer Santema, obert cap al 1900. Observa com transcorre molt més elevat damunt de la riera i està protegit per una balustrada. En el seus inicis es va crear una urbanització pensada per acollir la clientela dels balnearis.

Jardí romàntic amb tarongers i un gerro de pedra al carrer Santema de Caldetes.
Jardí al carrer Santema.

Els anys vint es van aixecar a Caldes d’Estrac magnífiques residències, com la de Ca l’Arqué al número 15. Al costat, Can Roqué també és una bona mostra. I altres mansions que aniràs trobant per Caldes d’Estrac.

Així mateix, fixa’t a més, amb els picadors de les portes, alguns dels quals són veritables obres d’art.

Picaporta de forja amb forma de serp al carrer Santema de Caldes d'Estrac. Maresme.
Qualsevol s’traveix a trucar!

Després d’això arribaràs a la Casa de les Monges, actualment seu de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac, un referent pel que fa a obres de Picasso i d’altres artistes de l’Avantguarda. Et recomano una visita.

Més endavant, al costat hi ha un passatge i una placeta batejada com a Racó del Lledoner. Puja-hi per observar un interessant (i degradat) mural. Estaria bé conèixer l’autoria. No obstant això, aprofito per comentar-te que el lledoner -almez en castellà-, és un arbre que tradicionalment s’ha utilitzat per fer eines agrícoles, com forques, mànecs, jous. De la seva fusta també s’obtenia llenya i carbó. El fruit és dolç i comestible, del qual sovint es fa melmelada. Les propietats medicinals d’aquest arbre el fan indicat com a astringent, antidiarreic i estomacal. I, si encara et sembla poc, de les arrels s’extreia un colorant groc per tenyir la seda. Apa!

Mosaic en relleu amb peixos a les escales que pugen al parc Muntanyà de Caldes d'Estrac. Maresme.
Mosaïc amb peixets.

Jardins entre el cel i el mar

Segueix amunt i entraràs al parc Muntanyà de Caldes d’Estrac, ocupant una part del Puig Castellar. De fet eren els jardins d’un indiano que va tornar de Cuba.

D’una banda, trobaràs una porxada amb bones vistes. En conjunt, la resta és una muntanya mig salvatge, amb camins, pins, cactus i algun estany, tot deixat de la mà de déu.

Torre de guaita al capdamunt del Puig Castellar, al parc Muntanyà de Caldetes. Maresme.
Puig Castellar.

El centre de tot

A continuació creua la Riera. Para atenció a un estret passatge on sembla haver-se aturat el temps.

Carreró estret al costat del mercat Municipal que desemboca a la riera de Caldes d'Estrac. Maresme.
Carreró al costat del mercat.

Tot seguit trobaràs el mercat (de color salmó), una construcció modernista del 1905. Inicialment va ser conebuda com a seu d’una agrupació catalanista que hi feia les seves trobades, així com activitats culturals. El 1918, aquesta agrupació s’establí en un altre lloc i l’edifici es reconvertí en mercat municipal, tot i que a la planta superior hi ha habitatges particulars..

Rètol esgrafiat modernista del Mercat Municipal, Caldes d'Estrac. Maresme.
Mercat.

A l’altre costat del carrer tens la font del Carreró (o de la Riera), Va ser fet el 1928 i l’aigua provenia de la finca de Can Milans que hem vist abans. Una recent i polèmica restauració va malmetre part del disseny original.

Pica de la Font del Carreró o de la Riera Caldes d'Estrac (Maresme).
Font del Carreró.

Per acabar, a Caldes d’Estrac només ens queda pujar per les escales fins a dalt del pont i tornar a l’aparcament. Aprofita per fixar-te per exemple, amb les boniques mènsules que suporten els balcons al número 14 del Camí Ral.

Mènsula de balcó amb un cap femení al Camí Ral de Caldetes.
Camí Ral 14.

Finalment, si t’has quedat amb ganes de més, no et perdis la segona part!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Qué veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).