Avui farem una passejada pel Baix Guinardó (Barcelona), un barri del que sovint confonem els seus límits, però que conserva una identitat pròpia.
Per començar, entra al parc de les Aigües pel carrer de les Camèlies.
Aquest espai va ser expropiat als terrenys de Can Baró (unes cantonades més amunt) per tal de construir uns dipòsits d’aigua per a la ciutat. Altrament, a part de les espècies botàniques, destacaria els esgrafiats de la caseta de l’entrada.
Així mateix, en una de les parets, un medalló en relleu mostra el que sembla una mare ensenyant a llegir al seu fill.
A continuació, surt del parc i gira a l’esquerra. Fixa’t que al mur hi ha un escrit que diu ‘Camí de la Llegua’. És en record de l’antiga via rural que passava per aquí enllaçant Gràcia amb Sant Andreu del Palomar.
Seguidament, uns metres més enllà hi ha l’entrada del dipòsit d’aigües. Al segle XIX es va crear una llarguíssima conducció per dur l’aigua des de Dosrius (Maresme) a Barcelona.
Un dels plats forts és la Casa de les Altures, projectada el 1890 per Enric Figueres per al director de la companyia d’aigües. Tanmateix, el nom li van donar més tard degut a l’altitud dels dipòsits sobre el nivell del mar. Es caracteritza per l’estil orientalista, tant pels arabescos que la decoren com per l’estructura de la construcció.
Tot seguit, posa’t d’esquena a la casa i mira l’illa al mig de la ronda. Veuràs una estructura de formigó entre les palmeres. És el que queda de l’espantós viaducte que durant 24 anys va passar arran de les finestres dels edificis.
Ens endinsem al barri
Baixem per Lepant. Dona una ullada al primer carreró a mà dreta, el passatge Boné. Aquestes estrestes vies obertes als anys vint pràcticament van desaparèixer per donar accés als túnels de la Rovira.
Un parell de cantonades més avall s’obren els jardins del Príncep de Girona, títol que rebé al segle XV l’hereu de la Corona catalanoaragonesa, és a dir Alfons IV. L’espai es va recuperar en enderrocar parcialment unes casernes de les quals s’ha salvat l’edifici principal amb una notable façana.
Finalment, al carrer de Sant Antoni Maria Claret i al número 135 destaca l’edifici modernista de l’Aliança (1917), obra de Josep Domènech i Mansana. Aquesta mutualitat es va crear per assistir al gremi de cambrers en cas de malaltia.
Per acabar, tot i que ja no pertany a aquest barri, no podem acabar aquesta passejada pel Baix Guinardó, sense acostar-nos a l’hospital de Sant Pau, obra cabdal de Lluís Domènech i Montaner de la que et recomano una visita guiada.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 1,6 km. Itinerari lineal. Tot és baixada
Saber més
- El Baix Guinardó: ajuntament.barcelona.cat
- Parc de les Aigües: barcelona.cat
- L’aqüeducte de Dosrius: adosrius.wordpress.com
- Casa de les Altures: orientabarcelona.blogspot.com.es
- Viaducte de la ronda del Mig: barcelofilia.blogspot.com.es
- Casernes de Girona: wikiwand.com
- Jardins del Príncep de Girona: barcelona.cat
- L’Aliança: wikiwand.com
- Hospital de Sant Pau: santpaubarcelona.org
El barrio de mi infancia! Lástima de las mansiones del XIX que se derribaron en los años 70! Eso y el olor a chocolate de la fábrica de Cola Cao de la calle de Lepant. Felicidades por las fotos!
Yo no viví aquí, però recuerdo que cualquier excusa era buena para que Núñez y Navarro construyera lo que llamaba un ‘edificio singular’ derribando una obra de arte, especialmente si hacía esquina.
Anys enrera el Parc de les Aigües no es podia visitar i sempre em vaig quedar encuriosida per saber que hi havia. Gràcies per la descoberta.
Doncs sí, era una antiga reivindicació del barri. De fet no tot és visitable: la part del dipòsit segueix tancada. Una llàstima.
Potser cal continuar reivindicant, no? Aspectes tan singulars de la ciutat hauria de ser patrimoni de tothom.
Estic segur que, si l’AAVV del barri va aconseguir eliminar el viaducte, l’ajuntament acabarà cedint davant la proposta
M’ha agrada molt. A més, és a 2 carrers de casa meva i no sabia totes aquestes curiositats.
Gràcies! Realment no cal anar massa lluny per fer descobertes.