Fa un temps es va recuperar a Mataró (Maresme) el que havia estat una important fàbrica tèxtil de finals del segle XIX i es va convertir en el Museu Can Marfà del Gènere de Punt.
Una part de l’immoble s’ha destinat a exposar el magnífic fons relacionat amb el món de la fabricació de teixit, en especial, del gènere de punt.
La mostra és un interessant recorregut tant pel que fa als diferents tipus de teixits, com de la maquinària en si.
Ara ve el però
Mai em canso de dir que estem al segle XXI. Si les persones, els hàbits i les tecnologies han canviat, per què no ho fan també els museus? Per què encara seguim fent exposicions on hi ha coses, dins o fóra de vitrines, i una explicació amb lletra ben petita al costat?
El resultat és evident: un altre museu buit. Una altra oportunitat perduda de comunicar el passat a les noves generacions.
Com hauria de ser?
No ho sé. Però, i si ens arrisquem més? I si fem un túnel de roba o una filosa ampliada 50 vegades on poder passar pel mig de les puntades?
Podríem convidar cada setmana una de les persones que van treballar en aquesta fàbrica perquè ens faci la visita guiada. Potser no són grans guies, però segur que ens motiven!
Per què no recrear una fàbrica tèxtil i posem maniquins com si estiguessin treballant, mentre escoltem de fons el soroll de la maquinària?
Sóc un enamorat de qualsevol manifestació artística i cultural, per això em sap greu que institucions com el Museu de Can Marfà, es converteixin en mausoleus o magatzems d’art.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Can Marfà, 1. Mataró
Saber més
- Can Marfà: culturamataro.cat
- Definició de museu: wikiwand.com
- Museografia: evemuseografia.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: