Vides de santes o l’art de maquillar la història

A Mataró -Maresme- es conserva una làpida que, de manera resumida, diu que el 26 de juliol de 1772 feren estada en aquella casa (ara desapareguda) les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.

Comencem pel principi

Tot i que no es té constància real de la vida d’aquestes germanes, es pensa que podrien ser deixebles de Cugat, un sant que vivia on? A Sant Cugat del Vallès, que al segle IV rebia el nom de Castrum Octavianum. Sant Cugat morí degollat i elles foren martiritzades (no sabem com) quan volien enterrar el mestre.

Inscripció sobre les santes Juliana i Semproniana a Mataró

Reinventant la història

Al segle XVII Joan Gaspar Roig i Jalpí, un frare historiador, escrigué un llibre que durant molts anys es va tenir per verídic i després s’ha trobat força (com dir-ho?) imprecís. Nascut a Blanes el 1624, Gaspar arribà a cronista de la Corona d’Aragó. Són nombroses les obres religioses i també històriques que sortiren de la seva mà. Això no obstant, l’obra per la qual -mai més ben dit- ha passat a la història, és una falsificació. Es tracta del “Llibre dels feits d’armes de Catalunya” que publicà sota el nom de Bernat Boades, un inexistent autor del segle XVI. Escrigué encara més textos als quals falsejava dades històriques i inventant-se falsos màrtirs, com els de Blanes o Mataró.

Aquarel·la de la cantonada del Camí Ral de la Mercè amb carrer Montserrat.
Cantonada del Camí Ral de la Mercè amb carrer Montserrat.

Naixement dubtós

Joan Gaspar defensava i demostrava que la Juliana i la Semproniana eren germanes i nascudes a Iluro, és a dir, a Mataró, i ho feu amb tant de convenciment que tothom se’l va creure. A partir d’aquí, s’engegà una poderosa maquinària que no va parar fins a fer venir des de Sant Cugat del Vallès, les restes de les -suposades- màrtirs fins al seu -suposat- lloc de naixement. Aquest fet queda immortalitzat a la inscripció que he comentat al principi.

Deu anys més tard, les dues noies es convertirien en les patrones de la ciutat, desbancant el pobre sant Desideri, arribat tot just un segle abans i que ja s’havia fet la idea de quedar-se amb el títol, però de qui ara ja ningú es recorda. Des de llavors se celebra la festa de Les Santes i ja ningú qüestiona l’improbable origen de les germanes.

Si vols saber més sobre aquest tema, pots llegir un altre article on m’esplaio a gust sobre les santes Juliana i Semproniana.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Montserrat, 60. Mataró

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).