Expectatives massa altes

Quan escrius al cercador “Parc de Can Solei i ca l’Arnús, Badalona” i llegeixes qualsevol entrada, a part que totes sembles copiades, et fan venir ganes boges de conèixer aquesta meravella. La realitat, però és una altra.

En primer lloc, quan hi accedeixes des de la Riera de Canyadó, tens la sensació d’entrar a un solar abandonat. I aquesta impressió ja no t’abandona en tot el recorregut. Una llàstima, ja que l’històric recinte conté tots els elements necessaris per ser un indret d’allò més bucòlic i agradable.

cascada del parc de Can Solei i Ca l'Arnús
Monstres de pedra.

Temps era temps…

A mitjans del segle XIX, el financer Evarist Arnús adquirí la finca agrícola de Can Solei del segle XVI i va fer edificar la seva casa d’estiueig envoltada del que segurament va ser un romàntic jardí amb jocs d’aigua, un estany i vegetació frondosa. Com que el terreny era prou extens, una zona va continuar com a hort pel consum de les persones que residien i treballaven a la finca.

Tant la casa pairal, convertida en palauet, com el jardí immediat que l’envolta, es van fer en estil neoclàssic, que era un dels molts “neos” que, idealitzant el passat, triomfaven a l’època: neobarroc, neoromànic, neogòtic, neoàrab,…

El grandiós edifici, actualment en estat d’abandonament, és dalt d’un turó dominant els voltants. Imagina com seria el lloc perquè, amb motiu de l’Exposició Universal, el 1888 s’hi allotgés Alfons XIII i la seva mare!

Casa Arnús. Can Solei i Ca l'Arnús
La tristesa de la casa Arnús.

El banquer

Nascut a Barcelona el 1820, Evarist Arnús i de Ferrer va ser un important home de negocis, ocupació que ja li venia per part dels dos avis, ja que un era notari i l’altre advocat. Sembla que la mort el seguia de prop, ja que la seva primera dona va morir a causa d’un part. En quedar-se vidu, es tornà a casar i va tenir dos fills, un dels quals també va morir de ben petit.

S’inicià en el món bursàtil col·laborant amb diversos corredors de canvis i més tard muntà la seva pròpia corredoria. De mica en mica va anar guanyant prestigi, fins arribar a obrir la seva pròpia banca -abans això es podia fer-: la Banca Arnús. A més, com que bufaven bons vents, va aprofitar per fer negocis en altres àmbits.

A més, defensor de la restauració monàrquica, va prendre part en diversos partits polítics. Així mateix, va ser diputat per Badalona, senador per Barcelona, tot i que les seves intervencions eren poques i només quan li interessava per algun dels seus negocis.

D’altra banda, va ser un filàntrop fundant o prenent part en diverses entitats i un dels promotors de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, moment que també aprofità per redecorar la seva mansió a Can Solei, per tal de rebre com cal la família reial. No obstant això, contràriament al que tothom afirma, pel que sembla, ni la reina regent i el rei mai s’hi van allotjar.

Dipòsit d'aigua. Can Solei i Ca l'Arnús
Dipòsit d’aigua.

Mesurant el temps

També allà mateix es pot veure un dels poquíssims elements ben conservats: la magnífica estació meteorològica a la qual no li manca detall. Per entendre què fa aquí aquest peculiar element, una mica fora de context, cal retrocedir en el temps.

El 1852, abans que el pla Cerdà quadriculés Barcelona, hi havia un gran parc conegut com els Camps Elisis, que incloien un teatre, un restaurant i un cafè. Amb el nou Eixample, tot això es va perdre, excepte el Teatre Líric i una petita part del parc. L’Evarist Arnús ho va comprar, transformant-ho en un luxós i elegant recinte on gaudir de la música d’Enric Granados, Albéniz, Strauss o Pau Casals.

D’altra banda, el 1883 va fer edificar una torre al costat del teatre, on col·locar uns prestigiosos aparells de mesura del temps i de meteorologia. A més de rellotge i termòmetre, inclou un baròmetre, un pluviòmetre i fins i tot un carilló que tocava la marxa reial. Tota una novetat en aquells temps.

A la mort de l’Evarist, el teatre va ser enderrocat i tots els elements dispersats i la torre del rellotge, que l’Ajuntament de Barcelona va refusar, es traslladà a aquest parc.

Estació meteorològica. Can Solei i Ca l'Arnús
Quina hora és?

Una volta pel parc

Després de creuar diversos ponts, arribem a una illeta al mig del llac on s’aixeca un petit castell de fantasia. Aquest element van ser afegit per l’Emili Arnús, fill del propietari, on sembla que es retirava per tocar el piano. A més, el xicot va aprofitar per fer diverses modificacions a la mansió.

El castellet. Can Solei i Ca l'Arnús
Reflex del castellet.

Venus i Hèrcules encara es conserven prou bé envoltats d’herba. En realitat hauriem de parlar d’Afrodita o Venus púdica o Venus Capitolina, una representació d’aquesta deessa que intenta, sense massa èxit, tapar-se la nuesa. Aquest tema s’ha copiat i reinterpretat reiteradament en l’art, des de que Praxítel·les va esculpir-la quatre segles abans de la nostra era.

Badalona. Can Solei i Ca l'Arnús
Venus buscant l’Hèrcules.

En una altra part de la finca hi ha dos edificis bessons. Els va fer construir la família Coma Cros al segle XIX, quan la finca va esdevenir propietat seva. Una, un cop restaurada és un centre d’acolliment de nens. L’altra, a 30 metres, sembla a punt de caure.

La gironina dels Coma Cros disposava al segle XIX d’un important patrimoni gràcies a l’activitat tèxtil. La fàbrica que tenia a Salt va tancar el 1999.

Casa pairal a Can Solei i Ca l'Arnús. Badalona
Regust colonial.

Plantes, sí. Romàntic, no

L’anomenat jardí romàntic del parc de Can Solei, amb una cascada que no raja, necessita urgentment una injecció de diners. Caminar entre plantes salvatges escoltant els crits dels lloros que ja són una plaga, et fan sentir més aviat en una selva.

Per altra banda, l’animació la donen els grups que, apropiant-se de diferents espais per celebrar aniversaris infantils, li donen al parc aquell aire de barriada profunda.

Colomer. Badalona. Can Solei i Ca l'Arnús
Colomer o torre de guaita?

No obstant això, el recinte encara conserva una notable presència d’arbustos i d’arbres singulars que el converteixen en un interessant jardí botànic.

Tanmateix, si no fos per la deixadesa en què es troba, el Parc de Can Solei i Ca l’Arnús seria un espai verd i artístic sensacional.

Aquarel·la una panoràmica de l'estany amb el pont i la torre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Riera de Canyadó, 53. Badalona

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).