Itinerari pel barri del Progrés de Badalona.
Quan Federico Moccia va publicar “Tinc ganes de tu”, una plaga de cadenats va cobrir ponts de tot el món. Un efecte similar al que va passar a mitjans del segle XIX en arribar el tren a Badalona, només que en aquest cas van ser els camps els que es van cobrir de naus industrials.
Arribat el declivi de la industrialització, les fàbriques han donat pas a habitatges, conservant unes poques a les que se’ls ha donat una nova vida, gairebé sempre relacionada amb la cultura.
Anem a descobrir-les?
En primer lloc, deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha a l’altra banda de l’estació del tren, origen de tot aquest rebombori el 1848 i preservada com un edifici històric.
Anem passejant pel costat del mar en direcció a Barcelona. Primer trobem la fàbrica Anís del Mono, crec que l’única que funciona d’aquella època. Des de fa un segle i mig, aquesta destil·leria creada pels germans Bosch encara produeix el licor que la va fer famosa. Malgrat que no t’agradi l’anís, et recomano una visita guiada.
Des d’aquí ja hauràs vist un llarguíssim espigó que s’endinsa al mar. És el Pont del Petroli, construït el 1965 per descarregar l’or negre des dels vaixells fins a la costa. A punt de ser enderrocat, es va “indultar” pel ric ecosistema submarí que s’hi va crear entre els seus pilars. Ara és tot un símbol de la ciutat.
A l’entrada del pont hi ha una rèplica de l’estàtua d’Anís del Mono. Fixa’t en la remarcable similitud que té amb la cara de Darwin.
Seguim pel Passeig Marítim fins a trobar una plaça amb la bonica escultura “L’equilibrista” d’Eulàlia Monés que recorda aquells temps en què els nanos s’ho passaven bé sense tenir una pantalla al davant.
Tocant a la plaça veiem l’edifici de maó de la CACI (Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria), obra modernista de Jaume Botey (que a més va ser alcalde de la ciutat a finals del XIX).
El ferrocarril
Abans de creuar la via, para atenció al pont que la travessa. Una placa ens explica que el projectà el 1912 Juli Batllevell, autor de nombrosos edificis a Barcelona i Sabadell. Sospitosa la semblança amb el pont de les Peixateries Velles de Girona, construït per l’empresa de Gustave Eiffel 35 anys abans.
Pel que fa als dos relleus circulars que hi ha al damunt són l’escut de Badalona de fa un segle i l’anagrama format per les lletres M Z A (Ferrocarriles de Madrid, Zaragoza y Alicante).
El progrés del Progrés
Seguidament, en el nostre itinerari pel barri del Progrés de Badalona, passem pel pont i entrem al barri que ens ocupa. Som a la plaça Vaixell Maria Assumpta un dels velers més antics del món que va naufragar als anys 90. A més a més, la seva silueta és el logotip d’Edicions Proa.
A un costat de la plaça resta dempeus una xemeneia, record del passat fabril de la ciutat.
Creuem el carrer i entrem a la plaça Ovidi Montllor per descobrir una meravella. Aquest edifici de l’estudi d’arquitectes de Jordi Badia el trobo senzillament espectacular. És la seu de l’Institut Català de la Salut.
Al solar hi havia una fàbrica de vidre i per això van pintar un interessant mural adient (que necessitaria una bona restauració).
Nou ús a les indústries
Tornem pel carrer de la Indústria, tombem a la dreta per Tresmall i enfilem per Eduard Maristany resseguint la via. Al número 100 podem admirar la façana posterior d’una empresa dedicada a la litografia d’envasos metàl·lics, coneguda com La Llauna, una part reconvertida en institut i l’altra ocupada pels coloms.
Pel que fa als interessants mosaics, són obra de Lluís Brú, considerat el realitzador de tessel·les més important del modernisme a Barcelona. Va col·laborar amb Domènech i Montaner amb obres com el Palau de la Música o l’Institut Pere Mata. Poca broma. I aquí els tens, mig morts de pena.
Després puja pel carrer de Sagunt perquè la façana principal, obra de Joan Amigó (anys 20) també és digne d’admiració.
A continuació, seguim pel carrer de la Indústria on veuràs una altra xemeneia indultada.
De tot una mica
Tomba per l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola. No sé què pensar de l’edifici que fa cantonada amb una espantosa escultura i poemes de Joan Maragall a la façana. Més aviat sembla un mostrari de Porcelanosa.
Des d’aquí ja pots veure la parròquia de Sant Josep, obra de l’arquitecte Joan Amigó, sorgida arran del creixement de la població de finals del segle XIX. Contradiccions de la vida, durant la guerra civil s’hi va instal·lar una metralladora al campanar.
Tot seguit, gira a la dreta pel carrer d’Enric Borràs i entra pel de Colom on descobriràs la magnífica façana modernista (1907) de Can Casacuberta. Aquesta important indústria tèxtil que no es va destacar precisament per les bones condicions laborals. Tanmateix, el producte estrella era el mantó de Manila. Ara és una biblioteca.
A continuació, tombem pel carrer de Mossèn Antòn fins a l’avinguda de Martí Pujol. A la cantonada veiem la Casa Enric Pavillard, un referent del modernisme en aquesta ciutat. També projectada per Joan Amigó, va ser propietat del gerent de la fàbrica de tints Lorilleux.
Per acabar aquest itinerari pel barri del Progrés del Badalona, només ens queda baixar pel pas sota la via per tornar a l’aparcament. O fer una cerveseta al passeig.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 3 km
Saber més
- Estació de trens: poblesdecatalunya.cat
- Fàbrica Anís del Mono: museudebadalona.cat
- Estàtua Anís del Mono: investigacionyciencia.es
- Pont del Petroli
- Fàbrica CACI: badalondia.com
- Antic escut de Badalona: bdnrecuerdos.blogspot.com.es
- Vaixell Mariu Assumpta: elmareselcami.blogspot.com.es
- Edifici CatSalut: baas.cat
- Fàbrica La Llauna: eix.mnactec.cat – ca.wikipedia.org
- Església de Sant Josep: ca.wikipedia.org
- Can Casacuberta: badalondia.com
- Casa Enric Pavillard: catalunya.com
- Joan Amigó Barriga: raco.cat
Quina joia de post, i quin bon gust pels temes tractats i les fotos. Un plaer que ens citeu. Us seguirem!
Moltes gràcies per seguir-me! La veritat és que la vostra pàgina em va ajudar molt a preparar l’article 😉 Per cert, una curiositat: em consta que hi ha un mosaic d’Anís Diana però no he estat capaç de trobar-lo. Sabeu on és?