Tantes vegades passant pel davant i mai m’havia fixat amb detall en el Palau del Lloctinent. Un cop rehabilitat, sembla que fos la primera vegada que el veig. L’emperador Carles V el feu construir a mitjan segle XVI perquè fos la residència del seu virrei de Catalunya (lloctinent), encara que aquest mai hi visquè. Però, què era un lloctinent?
El mot lloctinent és la suma de dues paraules i vindria a significar “qui té el lloc“. Antigament, a Catalunya, aquest càrrec provisional queia damunt de l’hereu al tron o la reina consort quan el rei era fora del regne. Uns quants reis més endavant, es feu necessària la presència d’un representant al Principat per les nombroses absències reials o bé pels continus intents de sublevació. Dels sis lloctinents que tingué Carles V poc clar em queda quin d’ells havia d’ocupar l’edifici, dels quals només un era català, l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona.
La seu del poder civil
Amb les garites a les cantonades, l’edifici té una aparença entre palau i fortalesa amb aquella barreja d’estils gòtics -com les gàrgoles- i renaixentistes -el pati porxat- que delaten que aquí els corrents artístics arribaren tard i es barrejaren entre si. Forma part del conjunt d’edificis que configuren l’antic Palau Reial, com el saló del Tinell, la capella de Santa Àgata i el mirador del Rei Martí. De fet, l’emperador l’utilitzà com a lloc de pas per accedir a la catedral i evitar trobar-se amb la gent del carrere. Per aquest motiu, antigament hi havia un pont pel damunt de carrer dels Comtes que unia el palau amb la tribuna reial de la seu.
Barreja d’estils
El projecte es deu Antoni Carbonell, un destacat mestre d’obres de l’època, autor també de la llotja del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. De fet, Carbonell era a més fuster i com a tal, executà el magnífic enteixinat de fusta de l’escala. A més, també treballava a les Drassanes com a armador de vaixells, és a dir, la persona qui equipa una embarcació.
En aquella època, una pedra era una pedra i si ja estava tallada, molt millor. Per això va anar bé trobar al subsol els murs de l’antiga ciutat que s’usaren com a fonament. I les lloses del cementiri jueu van servir per aixecar paret. D’això se’n diu estalvi.
De palau a arxiu
A continuació, l’edifici va ser ocupat per la Inquisició i també per un convent. Recorda que la Inquisició, que es convertiria en una eina al servei de la monarquia, va ser tota una institució a la Corona d’Aragó ja des del segle XIII. Més tard, amb la desamortització, esdevingué la seu de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest dipòsit de documents fou creat al segle XIV per Jaume II, tot i que abans es desaven al Palau Reial. Fou traslladat aquí el 1853, però un segle més tard, l’increment d’arxius feu necessari conservar-los en un altre edifici. Actualment, el Palau del Lloctinent es dedica a altres usos protocol·laris i culturals.
Una torre per lluïr
Per acabar, de la mateixa època que el Palau del Lloctinent, és el mirador del Rei Martí, la torre amb finestrals que s’aixeca damunt del Saló del Tinell i que no sembla que tingués altra finalitat que la de guaita i ostentació de poder. Tanmateix, durant molt de temps fou l’edifici més alt que la gent havia vist mai. Es batejà amb el nom del rei Martí l’Humà, encara que aquest havia mort un segle abans.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- L’edifici: arquitecturaxbarcelona.net – lespedresdebarcelona.blogspot.com
- Rehabilitació de l’edifici: publicacions.bcn.es
- Antoni Carbonell: enciclopedia.cat
- Vídeo de l’edifici: barcelona.cat
- Arxiu de la Corona d’Aragó: ca.www.mcu.es
- La Inquisició a Catalunya: blogs.sapiens.cat
- Escultures eròtiques de les finestres del palau
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: