Aquest és un distret itinerari pel Barri Gòtic de Barcelona, sense més pretensió que fer petites descobertes d’una zona que potser no coneixes tant com penses.
Les Rambles
En primer lloc, situa’t al peu del monument a Colom, aixecat amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. Està clar que el seu dit no assenyala Amèrica. Hi ha qui diu que indica Mallorca, possible lloc on va néixer o bé l’Índia on realment volia anar.
Puja per les Rambles, paraula d’origen àrab que vol dir sorral, ja que abans era una riera. Passa pel davant del carrer de l’Arc del Teatre. Aquí se situa l’imaginari ‘Cementiri dels Llibres‘ de la novel·la ‘L’ombra del vent’. El nom li ve per l’arc que li dona entrada —o sortida— i que està encastat al Teatre Principal, un edifici creat al segle XVI i que ha canviat tants cops de nom com vegades s’ha cremat.
Situat en ple ‘barri xino’, aquest carrer era el paradigma de la prostitució, dels aldarulls i de la mala vida. Aquí, i també pels foscos carrerons del voltant, s’hi establiren pensions de mala mort, tavernes freqüentades pels mariners americans que atracaven al port, bars d’ambient nocturn, una bodega flamenca i, no cal dir-ho el teatre que, a partir del 1920 va donar nom al carrer.
Neoclassicisme porxat
A continuació, entra a la Plaça Reial d’estil neoclàssic, dedicada a Ferran VII, únic recinte de Barcelona totalment porxat. Fou projectada el 1848 pel vigatà Francesc Daniel Molina i Casamajó al lloc on hi havia un convent de Caputxins. Molina és autor del santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
Entra al passatge Madoz, polític impulsor d’una desamortització als béns dels ajuntaments. Arribaràs al carrer de Ferran, originalment Ferran VII, rei qui inaugurà aquest vial el 1910. Tanmateix, més tard s‘eliminà el VII per temes polítics. De fet, el projecte d’aquest carrer es remunta quasi un segle abans, quan l’arquitecte Joan Mas i Vila —autor de la façana de l’Ajuntament—, dissenyà una via ampla i rectilínia que contrastava amb els estrets carrerons medievals.
El call
Tot seguit, gira a l’esquerra pel carrer d’Avinyó i a continuació a la dreta pel del Call. A la façana del número cinc encara pots veure un tros de l’antiga muralla romana.
Ara t’endinses al call jueu. Tomba pel carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call i gira pel carrer de Marlet, que era el nom d’una família cristiana del segle XV quan la zona deixà de ser un lloc exclusiu per a jueus. Per exemple, a la paret hi ha una rajola amb caràcters hebreus que ens parla d’un rabí. A pocs metres es troba l’indret on hi havia l’antiga sinagoga.
Records d’una guerra
Tomba per Sant Domènec del Call fins a Sant Sever, barceloní qui al segle III fou bisbe de la ciutat. Entra placeta de Sant Felip Neri, dedicat a un florentí del segle XVI fundador d’una congregació religiosa. Si tens la sort de no trobar turistes cridant i fent-se selfies, gaudiràs de la pau d’aquest espai on el temps sembla haver-se detingut.
Escolta l’aigua de la font, mira l’església barroca —segle XVIII— amb els impactes causats per una bomba durant la Guerra Civil. Observa les façanes renaixentistes, especialment les dels gremis dels sabaters i la dels calderers. Encara que no t’ho sembli, les decoracions provenen de palauets medievals desapareguts entre el 1908 i el 1913 en obrir la Via Laietana.
La plaça, que havia estat molt més petita, fou reedificada als anys 50 al lloc on hi havia un cementiri que va ser totalment destruït pels bombardejos.
Passa pel carrer de Montjuïc del Bisbe on potser comences a pensar si les pintades a les portes són obra d’un artista o d’un degenerat.
Aquest estret careró és el resultat d’un caminet particular que menava a l’hort del palau bisbal. Temps després hi hagué el fossar de la catedral, on s’enterraven els condemnats a mort i també els botxins, motiu pel qual va rebre el nom que té. El cementiri fou clausurat a principi segle XIX. Seguidament, observa un escut de pedra del segle XVIII. El barret de bisbe fa esment al predicador jesuïta qui donà nom al carrer.
Ni salvats per la campana
Aquí mateix veuràs una placeta amb un monument als herois del 1809. Quan, durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques ocuparen Barcelona, uns insurgents van preparar una revolta per sublevar la població. Però algú se’n anà de la llengua i el pla va fer fallida. Així que els executaren juntament amb dos capellans i un militar.
Amb la dictadura de Primo de Rivera es projectà un monument als herois del 1809. L’alcalde Garriga i Bachs, a qui se li dedicà la placeta, va cedir aquest espai. L’obra, que durà més que una novel·la per entregues, finalitzà el 1941, havent intervingut diversos artistes i escultors, de manera que més aviat sembla un trencaclosques.
El barri que no és gòtic
Continua aquest itinerari pel Barri Gòtic i baixa pel carrer del Bisbe, que correspon a la via Decumanus, un dels eixos de la ciutat romana. El nom li ve del Palau Episcopal, residència dels prelats des del segle XIII.
Entra al carrer de la Pietat i observa una petita finestra amb delicades mènsules. Atès que és ple de detalls, aquest carrer és per mirar-lo tot ell amb deteniment. No et perdis la casa dels Canonges, antiga seu dels presidents de la Generalitat.
Accedeix al bonic claustre del palau del Lloctinent. L’edifici, construït al segle XVI amb restes d’altres construccions, fou la seu del representant de Carles V, de la Inquisició i també de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Com a curiositat, fixa’t en les petites escultures que decoren les finestres del carrer. Veuràs són una mica pujades de to. Sembla que l’emperador no s’hi feia gaire amb el bisbe de Barcelona. Per tal d’escandalitzar el clero va fer esculpir a les finestres del palau aquestes mènsules eròtiques.
La primera ciutat
A continuació, surt per l’altra porta a la plaça del Rei on veuràs la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de Barcelona i que va ser portada pedra a pedra fins aquí des de la Via Laietana. En conjunt, malgrat que el considero un museu que no ha sapigut evolucionar, és recomanable la seva visita.
A més, podràs visitar el magnífic Saló del Tinell, una gran estança gòtica del palau Reial on els Reis Catòlics van rebre Colom. Fou un encàrrec del rei Pere el Cerimoniós —segle XIV.
No oblidis entrar a la capella gòtica de Santa Àgata, una màrtir siciliana del segle III. La noia volia ser verge i consagrar-se al déu cristià. Un prefecte romà que se la volia cruspir, davant les negatives de la noia, la va tancar en un bordell. Però ella va sortir tan verge com el primer dia. Enfadat, li va fer tallar els pits i cremar-la. El temple és un edifici gòtic del segle XIV que havia estat la capella del Palau Reial.
Tot seguit, continuant aquest itinerari pel Barri Gòtic, baixa pel carrer del Veguer, de la Llibreteria i plaça de Sant Jaume i arribaràs a la plaça de Sant Miquel. Aquí pots veure la polèmica escultura als castellers una mica cara en temps de crisi, feta pel barceloní Antoni Llena i Font i inaugurada el 2012. D’ell segurament hauràs vist l’obra titulada “David i Goliat” que hi ha a la Vila Olímpica, davant de l’hotel Arts.
Direcció a mar
Per la Baixada de Sant Miquel arribaràs al carrer d’Avinyó, que porta el nom d’una família del segle XIV i no té res a veure amb la ciutat francesa. Va ser consagrat per Picasso amb les noies d’una casa de barrets.
D’entrada, a la plaça de la Verònica destaca una façana plena d’esgrafiats del segle XVIII. S’anomena la casa dels Quatre Rius perquè a la façana hi ha, entre moltes altres escenes, la representació dels quatre grans rius coneguts a l’antiguitat.
També hi ha un edifici d’estil neoclàssic construït al segle XIX. Es coneix com a Borsí o Casino Mercantil, ja que aquí hi tenia la seu una associació de corredors de borsa. Després de la Guerra Civil allotjà l’Escola de Belles Arts i més tard la Llotja, l’escola d’arts aplicades més antiga d’Europa.
Regular el trànsit
Així mateix, mentre vas fent l’itinerari pel Barri Gòtic, fixa’t en les curioses rajoles amb l’escut de la ciutat i un senyor guiant un cavall. Unes vegades diu Entrada i d’altres Salida, la versió anterior als actuals senyals de trànsit. Indicaven el sentit del trànsit pels estrets carrers de la Ciutat Vella. Pensa que si es trobaven dos carros de front, era impossible donar la volta i s’organitzava un bon sidral.
Això no s’acaba
Mentre passeges per aquest carrer, veuràs portes pintades i entrades misterioses. En particular tens la del número 42. Això no obstant, si en veus alguna d’oberta, entra i tafaneja, perquè et pots endur més d’una sorpresa.
Després tomba pel carrer Ample i passa pel davant de la basílica barroca de la Mercè. L’orde Mercedari adquirí uns terrenys a la ciutat vella de Barcelona per tal d’aixecar un hospital i una església dedicada a Santa Maria, que popularment i per raons lògiques, es coneixia com a Mare de Déu de la Mercè.
Amb el temps, totes dues construccions es quedaren petites i foren ampliades en estil gòtic. Al segle XVIII s’enderrocà per construir una de nova encara més gran en estil barroc que és la que, tot i les destrosses de la Guerra Civil, encara pots veure. Antigament la plaça del davant no existia i per tant la façana no es podia veure bé.
Ducs i militars
Arribaràs a la plaça del Duc de Medinaceli qui cedí els terrenys per eixamplar una antiga placeta. Aquest espai sorgí amb l’enderroc d’un antic convent franciscà. Al mig hi ha el monument del segle XIX dedicat a Galceran Marquet, un cap d’armada de Barcelona en la guerra contra Gènova al segle XIV. És una columna de ferro farcida de temes navals i marins que en un principi havia estat concebuda com a font ornamental.
Reformant la ciutat
Finalment, continuant pel carrer Ample, passaràs pel davant del Passatge de la Pau. A mitjan segle XIX s’inicià a Barcelona una important transformació urbanística. A més del projecte de l’Eixample, es veieren afectades per la reforma diverses àrees de la ciutat vella encaixonada entre els murs medievals. Al carrer del Dormitori de Sant Francesc —ara Anselm i Clavé—, es projectaren el 1865 quatre blocs d’habitatges de lloguer. L’obra fou encomanada per una societat empresarial tèxtil per establir-hi la seu. a l’estret carreró, que passa per sota dels edificis, hi ha els portals d’entrada.
Per acabar aquest itinerari pel Barri Gòtic, torna al punt d’inici pel Passeig de Colom. Aquest vial va ser creat al segle XIX, un cop derruïda la Muralla de Mar del segle XVI i es convertí en el passeig preferit per la burgesia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Monument a Colom: wikiwand.com
- Les Rambles: wikiwand.com
- Carrer de l’Arc del Teatre: elpais.com i barcelonacityblog.com
- Palau Güell
- Plaça Reial: wikiwand.com
- Muralla romana: cicerobarcino.blogspot.com.es
- El Montjuïc del Bisbe, per X. Theros
- Plaça Sant Felip Neri: barcelonamovie.com i wikiwand.com
- Carrer de la Pietat: bcnenfotos.blogspot.com.es
- Palau del Lloctinent
- Casa Padellàs
- Museu d’Història de Barcelona
- Capella de Santa Àgata
- Monument als Castellers: elperiodico.com
- Basílica de la Mercè: bcnenfotos.blogspot.com.es
- Escultura a Galceran Marquet, per J. Subirachs
- Passeig de Colom: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: