Passejada per Brescia (Llombardia).
Una ciutat com aquesta, per la que des de fa vint-i-cinc segles han passat gals, romans, visigots i mil tribus més no es pot despatxar en una tarda.
Per començar ens dirigim a l’escenogràfica Piazza Paolo VI on trobem dues catedrals i un palau.
L’anomenada Rotonda o Duomo Vecchio va ser construida al segle XI i ampliada després que s’esfondrés el campanar. Sorprèn que a més d’estar a un nivell més baix que el carrer, hem de baixar escales per entrar i encara més fins la cripta.
Al costat mateix tenim el Duomo Nuovo amb la seva façana barroca. És curiós que a aquesta li diuen la ‘cattedrale estiva’ i a l’altra la ‘invernale’.
Travessem la plaça i girem per Via Trieste fins la Piazza della Vittoria. Aquest monumental espai projectat el 1932 és de quan els plans urbanístics fascistes enderrocaven tot allò que no servís a la causa. Fins i tot té un púlpit des d’on fer discursos al poble.
Passem per Via XXIV Maggio i arribem a l’harmònica Piazza della Loggia. Seieu tranquil·lament sota la Bella Italia i observeu amb deteniment tot el que us envolta.
A un costat veiem el Palazzo della Loggia que ara és l’ajuntament, i a l’altre uns porxos amb un rellotge astronòmic del segle XVI al qual només li falta parlar.
Museus i castells
Passem sota el porxo central i anem a buscar la Via dei Musei per conèixer la ciutat romana.
Primer trobarem la zona arqueològica del Capitolium (segle I aC). Encara que molt reconstruit, serveix per fer-nos una idea de com era el temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). El teatre està tan fet pols que no val la pena.
Arribem així fins al final del carrer, per visitar l’únic museu que us recomano: el de Santa Giuglia.
Així doncs, per acabar aquesta passejada per Brescia, només ens queda anar a l’imponent castell. Si ho feu a peu, teniu una bona pujada. En cas contrari, podeu aparcar a la porta.
Construït al segle XVI a la part més alta i antiga de la ciutat (la Brixia o zona rocosa) aquest bon exemple d’arquitectura militar sembla necessitar una bona injecció de diners per deixar de semblar mig abandonat.
El mot de ‘Leonessa d’Italia’ li ve d’un poema que enalteix el coratge de la ciutat el 1849 durant la insurrecció dels ‘Dieci Giornate’ contra les tropes austríaques
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: