L’església de Sant Gregori, a la Vall de Llémena.
El que per a una cultura és sagrat, per a la següent no és més que material d’utilitat. Des dels egipcis als romans tenim mostres de construccions fetes amb restes d’antigues edificacions. Al Museu d’Història de Barcelona pots comprovar com les pedres dels temples romans s’aprofitaven per a construir les muralles medievals. Les de les fortaleses, com la del castell de Montjuïc de Girona, servien per fer cases. I al Museu de Badalona veuràs que les tombes iberes s’usaven per tapar les clavegueres romanes, …
Arquitectura canviant
Des del segle IX es tenen notícies de l’església de Sant Gregori situada a l’entrada de la Vall de Llémena (Gironès). Tot i això, l’origen de l’actual edifici l’hem de buscar dos-cents anys més tard. Amb el temps ha estat molt reformada i ampliada, fet pel qual presenta un aspecte molt diferent del que devia tenir en els inicis. Actualment, el temple es troba en un bucòlic indret als afores de la població. El nucli es va formar al segle XIX, més a la vora del camí ral procedent de Girona.
Pel que fa a l’exterior de l’església, a més del campanar, al costat esquerre de l’entrada hi ha una altra torre. Es tracta del comunidor. Aquest element era molt freqüent a les esglésies rurals. Des de les quatre finestres orientades als quatre vents, el capellà efectuava complicats rituals per tal de conjurar -comunir- les tempestes i evitar que es perdés la collita.
A més a més, uns metres més avall, trobem unes escales que salven un petit desnivell per baixar al carrer. Els graons són ni més ni menys que lloses sepulcrals. És probable que, durant alguna d’aquestes remodelacions, es traguessin les lloses del terra i es col·loquessin per fer l’escalinata.
Fa una mica de cosa trepitjar-les, però l’entorn és tan romàntic que fins i tot li dóna un valor afegit.
El bisbe francès
Nascut al segle VI a Clermont d’Alvèrnia, a la zona central de França, en Georgius Florentinus Gregorius, més conegut com a Gregori de Tours, era fill de casa bona. Rebé una bona educació, tot i que sempre va ignorar els clàssics llatins, els quals considerava que eren una colla de mentiders. La major part de la seva vida se la passà a Tours, on esdevingué bisbe. Com que la ciutat era una cruïlla de camins importants, aprofità la benentesa per promoure el culte a sant Martí de Tours i convertir la ciutat en centre de pelegrinatge (això vol dir més calerons).
A l’home li agradava escriure i va relatar la història dels merovingis i dels francs, així com diverses vides de sants, entre els quals, no cal dir-ho, hi ha la de Martí de Tours. A Gregori se li atribueix la llegenda -que va resultar totalment falsa-, segons la qual l’església catòlica va debatre el dubte existencial sobre si la dona tenia o no ànima. Finalment, per només un vot, va guanyar el sí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- L’església: santgregori.cat – catalunyamedieval.es – llemena.com
- Història de Sant Gregori: santgregori.cat
- Gregori de Tours: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: