El trajecte d’avui te’l recomano per un dia que necessitis desconnectar de tot. En només quaranta quilòmetres per la Vall de Llémena —Girona— deixaràs enrere les preocupacions laborals, personals i familiars. És una carretera tranquil·la, envoltada de densa vegetació, petitíssims poblets i esglésies amb vistes relaxants. I per una vegada, canvia el restaurant per un entrepà a la vora del riu. Tornaràs amb les piles carregades.
Sant Gregori
Per començar, ves per l’AP-7 i pren la sortida 6B (Girona O). Tot seguit, veuràs les indicacions per anar a Sant Gregori i la Vall del Llémena. Passa de llarg del nucli urbà perquè et proposo visitar el barri vell de l’església, situat als afores. El nucli actual d’aquest municipi es formà al segle XIX, més a la vora del camí ral procedent de Girona.
Veuràs un senyal que indica un trencall a mà esquerra. Des del segle IX es tenen notícies d’aquesta església. Tot i això, l’origen d’aquest temple l’hem de buscar dos-cents anys més tard, ja que amb el temps l’edifici ha estat molt reformat i ampliat. Al segle XVII s’aixecà el campanar i cent anys més tard es bastí la sòlida torres que s’alça al costat esquerra del portal, que no és un campanar, sinó un comunidor. D’aquest element en parlo una mica més endavant.
Santa Afra
Seguidament, torna a la carretera i mil metres més avall veuràs les indicacions per anar al santuari de Santa Afra, del segle XVIII situat en un bucòlic entorn. És l’únic indret religiós a casa nostra posat sota l’advocació d’aquest personatge nascut a Augsburg —Alemanya. El senzill edifici fou dedicat el 1760 a la Mare de Déu de les Neus qui, més tard, hagué de compartir l’espai amb l’Afra. La seva hipotètica vinculació amb els sants Narcís i Fèlix la lligaren per sempre més a aquest indret.
Ginestar
Desfés el camí uns tres quilòmetres per veure Santa Maria de Ginestar. L’indicador el trobaràs de sobte al costat d’una casa a l’esquerra. Deixa el vehicle al voral i baixa a peu. L’església és allà mateix, però no es veu fins a tenir-la al davant. Malgrat que arquitectònicament no té un destacat interès —per a mi, és clar— paga la pena contemplar-la tot escoltant la font com raja. És un edifici originalment romànic —segle XII— que pertanyia a la senyora d’aquesta vall i també del castell d’Hostoles.
Llorà
A continuació ves fins a Llorà per admirar la magnífica església romànica de Sant Pere, del segle XI. A causa de les destrosses de guerres i terratrèmols, els segles següents s’hi feren diverses reformes. També s’afegí un gran comunidor al segle XVI, que és un petit edifici adossat amb finestres als quatre punts cardinals. Dins, el capellà s’aixoplugava per tal d’oficiar un ritual amb invocacions i oracions per tal de conjurar o comunir —foragitar— les tempestes i el mal temps, principal preocupació en indrets rurals.
En aquells temps, l’església, molt sol·lícita pel que fa al benestar de la seva feligresia —com més bé està, més bona recaptació—, dotà alguns temples d’un petit porxo per conjurar els esperits malignes que provocaven les tempestes. L’edifici podia consistir en una torre adossada o a una certa distància de l’església, sempre més baixa que el campanar, o bé en un petit cobert davant o al costat del temple, com aquí. El ritual no es feia al campanar perquè les campanes atreuen els llamps i el mossèn podia quedar fregit.
Sant Joan del Pla
Un parell de quilòmetres més amunt un indicador assenyala a la dreta l’ermita de Sant Joan del Pla, probablement del segle XI. No hi ha manera d’aparcar i és prohibit passar amb vehicles. Si tens la sort com jo, de trobar l’amable propietari de la finca, et deixarà arribar amb el cotxe o moto fins a la porta de l’ermita. A més a més, et permetrà entrar dins per veure el senzill interior.
Sant Martí de Llémena
El camí cada vegada sembla més frondós. En arribar a Sant Martí de Llémena aparca a l’espai que trobaràs a la teva dreta. Aquest és un extens municipi dedicat bàsicament a l’agricultura. Travessa la carretera i veuràs una plaça amb un monument que commemora la segona revolta remença, quan al segle XV, els pagesos decidiren posar fi a dècades d’abusos i penúries al camp per part dels senyors feudals.
Seguidament, veuràs una torre de planta quadrada amb quatre obertures als punts cardinals, que fins no fa tant es pensava que havia estat una torre de defensa. Això no obstant, el 2023 l’historiador Guerau Palmada identificà la construcció com un comunidor, probablement bastit al segle XVIII, quan el temple fou reformat en estil barroc. En una de les façanes veuràs una font i la imatge de sant Martí, executada el 1974 per Josep Bosch. Aquest escultor, conegut com a Piculives, va començar com a picapedrer i deixà una bona mostra de la seva obra per terres gironines.
A mà dreta tens l’entrada del cementiri. L’hauràs de creuar per veure l’església amb el característic porxo, sota el qual s’aixopluguen diverses lloses sepulcrals, que pertanyen majorment als rectors que van passar per aquesta parròquia.
Torna a l’aparcament, baixa fins al riu i escolta la remor de l’aigua on es reflexa el verd dels arbres. Aquest podria ser un bon lloc per menjar l’entrepà.
Granollers de Rocacorba
Ara pren un desviament a la dreta per anar a Granollers de Rocacorba. Quan s’acabi la carretera veuràs el conjunt del castell documentat al segle XII, que més aviat sembla un gran mas. Fou el centre d’una extensa baronia. Tanmateix, l’edifici que contemples poc o res té a veure amb l’antiga fortificació. Nombroses reformes i afegits, fins i tot al segle XIX, li han donat l’actual aparença.
Al seu costat l’església de Santa Maria, reconstruïda en estil barroc després que, com altres temples de la vall, no aguantés els terratrèmols del segle XV. Davant de la portalada barroca hi ha un bonic atri porxat que rep el nom de galilea, però que també havia estat un comunidor protegit amb teules amb dibuixos punxeguts i una cua de gall al sostre. Antigament, durant la Pasqua de Resurrecció tenia lloc una processó que finalitzava aquí i es feia un ritu de purificació, simbolitzant el camí dels apòstols fins a Galilea després de la resurrecció de Crist.
Sant Esteve de Llémena
A continuació, torna a la carretera principal. Abans d’arribar al centre de Sant Esteve de Llémena un senyal indica com anar fins a l’església, que també se situa als afores del nucli urbà.
Aquesta construcció encimbellada dalt d’un turó, es troba ja documentada al segle XI. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre greument i hagué de ser reparada. Més endavant s’anà ampliant per tal d’encabir la nombrosa feligresia. La portalada és del segle XVIII, per tant, és barroca. El pas de la Guerra Civil només va afectar el mobiliari interior, però, a diferència de moltes altres esglésies, l’edifici va sortir prou ben parat.
Tot seguit, enfila cap a Sant Aniol de Finestres, municipi que ja pertany a la Garrotxa. Se sap que al segle X hi havia el castell de Finestres —Castro Finestres— i l’església se situava dins de la fortalesa, que pertanyia a la baronia de Santa Pau. El nom deriva d’un mot llatí que significat fita o terme i d’un sufix que vindria a dir indret de guaita o talaia. El paratge es presta a passejar i descansar. Has arribat al clímax de la pau.
Les Encies
Finalment, quan et sentis prou en forma, continua per la mateixa carretera que ara comença a tenir més corbes i revolts. Atura’t a les Encies, curiós nom per a un indret també especial, on les quatre cases que hi ha tenen llindes amb inscripcions. L’antiga església de Santa Maria fou completament reformada en estil barroc, afegint el porxo, el campanar i noves edificacions adossades que han esborrat la seva fesomia original. Hi ha qui assegura que el nom Encies podria derivar d’un mot llatí que significa tall o incisió. S’explica, que al segle XIII, un cop van fer fora els musulmans, aparegué la imatge de la Verge dins una esquerda de l’església.
I ara sí, després d’haver fet aquesta visita per la Vall de Llémena ja pots tornar amb forces per enfrontar qualsevol cosa. Per acabar, pot arribar fins a les Planes d’Hostoles, després passar per Santa Coloma de Farners i tornar per l’AP-7 o continuar per l’N-II.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- La Vall de Llémena: valldellemena.cat
- Santuari de Santa Afra: rondaller.cat
- Les Encies: rondaller.cat
- Santa Maria de les Encies: artmedieval.net
- El santuari de Finestres, per Guerau Palmada
- Els comunidors de la Vall de Llémena, per Guerau Palmada
Moltes gràcies per les esmenes, Alfons.
A tu, per la teva aportació i per la feina que fas.
Alfons
Bon dia,
Trobo molt interessant sempre la web del Rondaller amb temes de tradicions, cultura popular i llegendes. Cal comentar que tradicionalment s’ha identificat la torre de Sant Martí de Llémena com una torre d’origen medieval, però en realitat a través de la troballa d’un plànol es pot dir avui sense embuts que es tracta d’un comunidor dels segles XVII i XVIII. Si volen complementar l’article, els facilito aquest enllaç de l’article publicat a Les Garrotxes, on hi trobaran la informació, moltes gràcies per la feina que fan.
https://www.academia.edu/116683902/Els_comunidors_de_la_vall_de_Ll%C3%A9mena
Guerau,
Moltíssimes gràcies pel comentari i per la informació facilitada, amb la qual he revisat i actualitzat l’article. El vaig escriure el 2016 i algunes dades havien quedat obsoletes. També he posat un enllaç a l’article sobre els comunidors de la Vall de Llémena.
Alfons Martín