Em cansa no trobar més que històries de bruixes quan el que vull saber és la història “real” del dolmen de Pedra Gentil de Vallgorguina.
Un dolmen era un lloc d’enterrament, no de trobada de bruixes. Que després aquestes senyores trobessin idoni l’indret per fer el cafè, passi, però no cal atribuir característiques místiques a quatre pedres que ni tan sols van ser trobades aquí. Les llegendes són maques, però no deixen de ser històries imaginades.
Tampoc sembla, com els corrents esotèrics volen creure, que el terme Vallgorguina vingui de goges (gorges, nimfes de l’aigua), sinó de Vall Gorgoria (o Gregoria).
De l’origen de mot “Gentil” no us en parlo perquè encara és menys consistent.
El cas és que aquest monument és una construcció megalítica (mega=gran, lític=pedra) que un dia un pagès va trobar (per què tot ho troben els pagesos?) quan obria camí per arribar millor a la seva masia. De fet sembla que va trobar un munt de rocs trencats i lliurement els va col·locar com millor li va semblar, en un altre indret.
Per tant, el dolmen de Pedra Gentil que avui contemplem és bucòlic i paga la pena la visita, però sembla que científicament és poc creïble, ja que no segueix els esquemes d’altres construccions similars.
Joan Amades explicava la llegenda que cada dissabte les bruixes es trobaven aquí amb el diable i ballaven al seu voltant. Llegendes a part, la ignorància de temps remots, va fer que moltes dones fossin perseguides, inventant històries com aquesta per justificar-ho.
I no, no hi ha bruixes, ni degollaven cabres per fer sacrificis, ni es pot experimentar cap energia especial, a menys que t’hagis pres una beguda isotònica.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El dolmen i les bruixes: jaumebarbera.wordpress.com
- Video turisme de Vallgorguina
Els “pagesos” ho troben tot perquè “pagès” i “pagà” són la mateixa paraula (DECLC, Coromines, vol. VI, pàg. 166, columna 2, primer paràgraf). Per això algunes llegendes parlen d’uns “pagesos” que fan no-sé-què pels volts de Pedra Gentil: perquè “pagès” vol dir ‘pagà’, que és el mateix que ‘gentil’ (“gentilarri”, en basc ‘població prerromana’).
Però vaja, servidor no està pas en possessió de la veritat i encaixaré amb esportivitat totes les propostes d’esmena que em caiguin al damunt.
Joan Calsapeu
Joan,
Moltes gràcies per l’aportació! No tenia ni idea que aquests mots compartissin la mateixa arrel. Però és cert que aquesta podria ser l’explicació del nom. I si en Coromines ho afirma, això va al cel sense passar pel purgatori 😉
alfons