La zona del barri del Born de Barcelona les ha passat de tots colors. Primer fan fora els seus habitants per construir una ciutadella que després enderroquen. D’aquesta manera, l’extens i planer terreny que va quedar resultà perfecte per l’especulació. Aquell barri humil de pescadors i mariners esdevingué un important centre de l’activitat econòmica de la ciutat comtal entre els segles XIII i XV. Aquesta bonança, afavorida per la proximitat del port, es palesa en els palaus del carrer Montcada i en laicònica església de Santa Maria del Mar.
Presència militar
En primer lloc, finalitzada la guerra de Successió amb la caiguda de Barcelona el 1714, Felip V manà edificar la Ciutadella, una fortalesa impressionant destinada a dominar la ciutat. Tan gran havia de ser, que s’hagueren d’enderrocar mil dues centes cases, diversos convents i esglésies i es desvià el Rec Comtal. Més de quatre mil persones foren desallotjades sense dret a res.
Les obres del baluard duraren trenta cinc anys. Convertit en un símbol de repressió, un segle més tard fou assaltat per la multitud. Fins que amb l’esclat de la Revolució de 1868 i la proclamació de la Primera República, s’enderrocaren la major part dels edificis que constuien la fortalesa. Llavors sorgiren diverses propostes per urbanitzar l’espai buit. Josep Fontseré i Mestre guanyà amb el projecte del parc de la Ciutadella, el mercat del Born i els blocs que l’envolten.
Nascut a Barcelona el 1829, Fontserè fou ajudant d’Ildefons Cerdà -sí, el de l’Eixample-. A més del parc de la Ciutadella, amb la cascada i l’umbracle, és autor del dipòsit de les Aigües, diversos palaus, panteons i també del parc Samà de Cambrils entre moltes altres obres.
Barreja d’estils
Com he dit abans, Fontseré projectà al voltant del mercat un grapat d’edificis d’habitatges, amb un estil homogeni que no tenia cap inconvenient en combinar diversos elements d’estils passats, principalment del gòtic, del romànic i d’altres de més exòtics. D’això s’en diu eclecticisme, una moda que en arquitectura va fer furor entre la fi del segle XIX i principi del XX, plantant cara al modernisme. Les noves edificacions transmetien la modernitat d’aquella nova ciutat de que s’obria als nous temps.
Les regulars i simètriques façanes que donen al parc de la Ciutadella són prou conegudes pels porxos amb cert regust clàssic. Però la resta, malgrat que han estat restaurades, sovint les ignorem. Un d’aquests blocs es coneix com a blocs Antoni Salvadó i Prim i aquest segon cognom ja et dona una pista. Salvadó, que era corredor reial de canvis i cosí del general Prim, el 1875 encarregà el projecte a Josep Domínguez i Valls. D’aquest mestre d’obres potser et sonarà la casa Lorenzo Fradera a la cantonada de Gran Via amb Bruc -actualment Gran Hotel Havana-, un parell d’edificis al passatge de la Pau o també el fantasiós Palau Mercader de Cornellà de Llobregat.
Un estil, molts autors
Però, et preguntaràs, no has dit que la urbanització fou projectada per Fontseré? Efectivament, però foren diversos arquitectes qui aixecaren els blocs, sempre respectant les directrius originals establertes. D’aquesta manera, tot presenta una mateixa harmonia. Per exemple, al carrer del Comerç hi ha la casa Pere Alier i Vidal, que pràcticament en res es diferencia de l’anterior. Alier, qui era empresari i polític, establí aquí el despatx de la seva fàbrica de xarxes. En aquesta ocasió l’edifici és obra de Jeroni Granell i Barrera, autor del distingit passatge Permanyer i de l’Hotel Europa.
Observa també que, sota una aparent simetria a cada pis pots veure que els balcons unes vegades ocupen tota la llargada, unes altres van agrupats de dos en dos o bé sols, fet que li confereix un cert moviment. Les arcades de la part baixa segueixen la línia marcada pels porxos del passeig Picasso. És probable que el conjunt et recordi als famosos porxos d’en Xifré, edificats trenta-cinc anys abans molt a prop d’aquí.
Nivells de vida
Para atenció al fet que els balcons i les finestres són més petits i menys ornamentats com més amunt estan. En aquells temps el pis més baix rebia el nom de principal i era on vivien les famílies més benestants. Amb l’arribada dels ascensors, els pisos més ben valorats passaren a ser els situats a la part alta.
Per acabar, una altra vegada que t’acostis pel barri del Born, et proposo una curta passejada pels carrers que voregen el mercat per constatar l’aire majestuós d’aquest sector. A més, l’encert d’haver conservat una part dels carrers empedrats li atorga un afegit d’autenticitat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Josep Fontserè i Mestre: wikiwand.com
- Mercat del Born: wikiwand.com – elbornculturaimemoria.barcelona.cat
- Els porxos: bloc poblesdecatalunya.cat
- El barri del Born: bloc barcelonarutas.com – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: