Quarta passejada per Vilassar de Mar.
El Veral de l’Ocata.
Després d’haver visitat la zona alta, les cases modernistes i el nucli més antic de la vila, ens n’anem a l’altre costat de la riera de Cabrils on hi ha el barri del Veral de l’Ocata. El curiós topònim ve de “baral” que significa barri o nucli edificat i “ocata”, paraula d’orígen grec que ve a dir “a l’extrem”. És a dir, la barriada del final. Se sap que cap al 1777 aquesta zona es trobava en expansió i es comencen a dibuixar els carrer rectilinis. Els rengles d’horts donaren pas a carrers on s’anaren aixecant els habitatges que inclourien les eixides.
En marxa!
En primer lloc, situa’t a l’inici del romàntic passeig dels Pins, creat el 1924 arran de la urbanització de la carretera de Cabrils. Tot s’ha de dir que els veïns van haver de cedir gentilment part dels seus horts.
A mà esquerra tens el carrer del Carme, que abans es deia dels Gitanos perquè hi havien plantat una barraca a prop. Recorda que la Mare de Déu del Carme és la patrona de la gent de mar, així que sembla lògic dedicar-li un carrer. Tanmateix, a mesura que vagis passejant, et sorprendràs de la quantitat de sants que donen nom a les vies d’aquest barri. Com a curiositat, aquest és un dels pocs carrers perpendiculars al mar.
A continuació, entra al tranquil carrer Sant Magí on, per motius urbanístics els horts se situaren a tocar dels habitatges. Aquests terrenys, com els d’altres de la vora, pertanyien a un mas de Cabrils. El traçat del carrer, ja obert anteriorment, s’anà urbanitzant al segle XIX. Més tard, la perllongació d’aquest i d’altres carrers paral·lels, travessaria algun habitatge del carrer del Carme, A principis del segle XX les cases s’anaren vestint a la moda del moment amb motius modernistes i posteriorment, noucentistes.
Cal destacar el Liceu Dalmau al número trenta-dos, un gran edifici projectat cap al 1920 per Isidre Puig i Boada. Aquest arquitecte barceloní conegué Antoni Gaudí de qui esdevindria deixeble i estudiós de la seva obra, essent més tard codirector de les obres de la Sagrada Família. L’obra fou encarregada per Delfí Dalmau i Gener, pedagog i lingüista nascut a Figures el 1891, qui promogué l’establiment d’una escola.
Regust colonial
Per veure una mica més d’aquest barri baixa pel carrer Buenos Aires i entra al de la Concepció fins a arribar al passatge de l’Estació, curiós i estret vial que et durà fins al carrer Sant Jaume (la carretera N-II). A mig passatge pots entrar un moment al carrer de Sant Andreu per veure al número 28 la casa de Cal Pigat, sobrenom d’un intrèpid capità d’ultramar del segle XIX, perpetuat com a gegant de la població.
El seu nom real era Pere Mas i Roig i va néixer cap al 1810. Durant la seva atrafegada vida es dedicava, burlant les vigilànces, al contraban d’or i també, com altres capitans maresmencs, al tràfic d’esclaus. Explica la llegenda que en un dels viatges, arribà a les Antilles on s’enamorà de la Lucía, la filla d’un governador. El Pigat segrestà la noia i, diuen, la dugué a Vilassar de Mar com a esposa.
A la vora del mar
Un cop arribis a la carretera aprofita per travessar-la pel pas soterrani de l’estació, per tal d’arribar al passeig vora el mar. D’aquesta manera podràs veure l’evocador port de pescadors amb les barques descansant a la sorra. La renglera de casetes pintades de blanc i blau foren instal·lades el 1982 a l’espigó de Garbí. Antigament, els pescadors de Vilassar de Mar depenien de la confraria de Mataró. A principi segle XVII s’introduí el culte a sant Elm com a patró de la gent de mar. Un segle més tard, es constituia la confraria de fadrins pescadors sota la invocació de sant Pere. De totes maneres, actualmente les barques surten de processó per la Mare de Déu del Carme, al juliol. Millor tres sants que no pas un, oi?
Estiuejant a primera línia
Torna a creuar i continua uns metres pel carrer de Sant Jaume per veure el xalet de Can Santinyà amb una descomunal porta i una façana elegantment esgrafiada amb motius florals. L’estil és una barreja que va fer furor a final segle XIX i que oportunament es coneix com a eclecticisme. És una de les nombroses cases d’estiueig que s’edificaren a Vilassar de Mar en aquella època. Amb el temps, l’augment de trànsit motivà que les famílies d’estiuejants es traslladaren uns carrers més amunt.
Puja per Buenos Aires i entra al carrer de l’Arpella, obert a mitjan segle XVIII. El nom li podria venir de quan hi abundaven aquestes aus rapinyaires als aiguamolls de la zona. Els anys vint del segle XIX s’urbanitzava la part més llunyana del carrer, tot i que amb certa picaresca. Algunes parcel·les que suposadament havien de ser establiments, eren més petites i no tenien hort ni jardí al davant. Poc després es requalificaven i es venien com a habitatges.
Filantropia hospitalària
Tot seguit, tomba a la dreta pel carrer de Cuba fins a arribar a Maria Vidal per acostar-te al Casal de Curació. El 1917 una epidèmia de grip propicià la creació d’aquest centre sanitari que estaria enllestit dos anys després. El carrer porta el nom de la seva promotora, esposa de Lluís Jover, família d’industrials que estiuejaven a Vilassar de Mar. Per aquest motiu, compraren els terrenys i obriren una subscripció popular per bastir un hospital. El projecte s’encomanà a Agustí Domingo i Verdaguer, qui ja havia fet les cases barates que has vist al primer itinerari. Amb un estil que no em queda clar i vol ser modernista o noucentista, aquest arquitecte fou l’autor, entre altres, d’edificis per la Caixa de Pensions a Vic i Castellar del Vallès, així com les Escoles Velles de Sant Andreu de la Barca.
Llar de llibres
Pots sortir pel costat dret del bonic jardí amb jardineres decorades amb mosaic, per enllaçar novament amb el carrer de Cuba. A continuació, segueix fins a trobar el carrer de Santa Eulàlia. A mà esquerra veuràs la biblioteca. Està dedicada a l’economista i polític vilassarenc Ernest Lluch i Martín, assassinat el 2000. L’edifici, inaugurat el 2009, fou dissenyat per Màrius Quintana i Creus, arquitecte barceloní que també ha projectat altres biblioteques a Barcelona, Terrassa i Rubí. Així mateix, és coautor de l’Eix de l’avinguda Gaudí, el Fossar de la Pedrera o l’avinguda de la Catedral, totes tres a Barcelona.
Tombant a mà dreta apareix l’edifici de l’Escola Nàutica, actualment seu dels serveis socials de l’ajuntament. Aquest sobri i elegant edifici construït el 1876 va ser el somni de l’enginyer naval menorquí Joan Monjo i Pons. Aquí s’impartiren estudis per preparar els futurs pilots navals. El projecte recaigué en el mestre d’obres Vicenç Riera i Freginals, de qui pràcticament no hi ha informació. Només sabem que fou autor d’un parell de discrets edificis a Arenys de Mar. A més de les aules, l’edifici incloïa menjadors, habitacions pels interns, gimnàs, teatre, hort i jardí. La qualitat i el tipus d’ensenyament aportà un gran prestigi a aquesta institució.
Records d’ultramar
Finalment, gira per Santa Magdalena, després per Trafalgar i pren el camí de Vilassar de Dalt, un carrer en biaix que passa pel costat de la darrera mansió indiana que veuràs aquí: El Gran Chaco. El nom fa esment a una regió semiàrida que es troba repartida entre Bolívia, Paraguai, Argentina i Brasil. Fou feta edificar cap als vint del segle XX, per la família Guañabens originària de Mataró i que va fer fortuna a Amèrica.
Per acabar, pots baixar pel costat dret de la riera, pel passeig dels Pins fins el punt d’inici. Amb aquesta passejada per Vilassar de Mar ja coneixes una mica millor aquesta vila, que amaga molta història darrere les seves edificacions.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Itinerari: veure el plànol amb les indicacions
- Distància: 1,7 km (itinerari 3). Es pot fer en una hora i mitja. És una ruta gairebé circular.
Saber més
- Gran Chaco: canchanco.wordpress.com
- El Pigat: La captura de la goleta Matilde, per X. Sust
- Escola nàutica: bricbarca.org
- Casal de Curació: invarquit.cultura.gencat.cat
Bibliografia
- El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965. Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
- Sant Joan de Vilassar L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955
Hola,
Soy Javier (tengo la página de facebook “Vilassar de Mar Fotografías antiguas”). Como tú soy un enamorado de Vilassar, un melancólico al que le encanta mirar en las fotos del pasado…
Un placer seguir tus publicaciones.
Hola Javier! Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra saber que t’agrada el blog. Realment Vilassar de Mar té moltes històries per explicar i molt de patrimoni per documentar i preservar.