L’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles.
Totes les religions tenen històries curioses. I les vides de sants de l’església catòlica són farcides de fets sorprenents i -sovint- més llegendaris que reals. Per això, ens n’anem a veure l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles, un municipi del Vallès Oriental.
En si l’edifici del segle XII tampoc és que sigui res de l’altre món, però es troba immers en un paratge idíl·lic amb unes bones vistes sobre el Vallès. El camí per arribar és una pista que en alguns trams no està massa bé, així que ves amb compte amb els vehicles baixos. Això sí, és perfecte per anar amb bicicleta de muntanya.
Un sant polèmic
Nascut al segle III en algun lloc del nord d’Àfrica, potser Cartago on se sap que va estudiar, Tasci Cecili Cebrià, més conegut com a Cebrià de Cartago, era fill de casa bona i distingida. Es pensa que el seu llinatge és d’ascendència berber. Era professor de retòrica, però quan tenia uns trenta-cinc anys es convertí al cristianisme. En una meteòrica carrera, fou escollit bisbe de Cartago. Poc després l’emperador suprimí la religió cristiana i començaren les persecucions. Cebrià fugí cames ajudeu-me, fet interpretat com a covardia.
La comunitat cristiana es dividí entre qui decidí desobeir l’edicte al preu que fos i els que es van sotmetre i abjuraren de la seva fe. Penedits, més tard demanaren tornar a ser readmesos per l’església, cosa que es va permetre. Cebrià va criticar-ho i es negà a donar-los l’absolució. Això provocà un cisma entre els partidaris de readmetre’ls i els que no. Ah, però heus ací que després de la mort de l’emperador, el bisbe tornà a casa, reafirmant la seva rigorositat. Aquesta no va ser l’única polèmica a la qual s’enfrontà Cebrià, però ho deixarem aquí.
Un nou emperador al tron promulgà un altre edicte condemnant el cristianisme. Resumint, apressaren el bisbe i li tallaren el cap. Cebrià és autor de diverses epístoles i tractats pastorals, tot i que no es consideren molt originals ni profunds. El culte a sant Cebrià arribà a Catalunya probablement cap al segle IV, després del d’altres sants d’origen africà, com Feliu o Cugat.
El retaule retrobat
Si les històries del passat són interessants, les del present tampoc tenen desperdici. El cas és que feia cent trenta anys que va desaparèixer el retaule gòtic del segle XVI d’aquesta ermita i ningú sabia on era. En realitat, l’obra havia estat adquirida per un particular a principis del segle XX i més tard venuda a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, el retaule va anar a parar als magatzems del MNAC de Barcelona essent erròniament catalogat. En aparèixer nova documentació, un especialista en art medieval començà a lligar caps i en determinà la seva procedència. Veus com hi ha històries que sí que acaben bé?
De mag a bisbe
Arran de l’estudi del retaule de Sant Cebrià de Cabanyes s’ha obert la possibilitat que l’ermita estigués sota l’advocació de Cebrià d’Antioquia. Una de les figures representades i que encara no ha estat identificada sembla correspondre a santa Justina, una màrtir tradicionalment vinculada al suposat bisbe que morí al segle IV. La confusa llegenda recollida en textos apòcrifs -és a dir, poc fiables- explica que des de jovenet, Cebrià s’inicià en la màgia estudiant diverses religions que, entre altres, veneraven Mitra i Isis. Va fer molts viatges aprofundint en temes més obscurs, com la comunicació amb els dimonis.
Quan tenia trenta anys retornà a Antioquia on havia nascut, on esdevingué un rellevant bruixot. Es retirà a una cova on feia rituals i sacrificis i escriví diversos tractats. La llegenda afegeix que un dia un jove li demanà que li concedís l’amor de Justina, una jove cristiana. Però quan Cebrià conegué la noia, quedà abrandat d’ella i intentà aconseguir el seu amor a base d’encanteris que no van funcionar. Llucifer en persona li digué que era perquè la noia era cristiana. En saber la causa del seu fracàs, Cebrià es convertí a la nova fe.
Aviat arribà a sacerdot i finalment a bisbe d’Antioquia, predicant el cristianisme. Fins que per ordre de l’emperador, fou arrestat juntament amb Justina i després de diversos turments foren decapitats. El culte aparegué cap al segle XIII fins al 1969 quan, per manca d’evidència històrica, fou retirat del calendari litúrgic.
Per acabar, ja que hi ets, et recomano fer una distreta caminada de només quatre quilòmetres pels voltants de l’ermita. Passaràs entre densos boscos i també gaudiràs de magnífiques panoràmiques del Vallès.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sobre l’ermita. coneixercatalunya.blogspot
- Sobre el sant
- La tradició grega del culte de Cebrià d’Antioquia i santa Justina a Catalunya, per Montserrat Camps
- Sobre el retaule. el9nou.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: