Terra vermella

L’església de Santa Maria de Cervelló i el castell de Cervelló.

Estic segur que si Boris Vian hagués estat Cervelló (Baix Llobregat) hauria trobat tema per a un dels seus llibres surrealistes. Aquí tot és vermell: la sorra, les pedres, les muntanyes, … així com les construccions també fetes amb aquest conglomerat. Si no fos per la densa vegetació que cobreix les muntanyes de l’Ordal, ens faria la impressió de ser a Mart.

Santa Maria de Cervelló

Només deixar el vehicle a l’entrada del caminet que porta a la bonica església de Santa Maria de Cervelló, ja t’adones que, tot i trobar-nos a només 30 quilòmetres de Barcelona, això és un altre món.

L’església apareix documentada al segle X, però el que avui veiem és el resultat de nombroses intervencions. Fixa’t per exemple, que no hi ha campanar, que probablement es trobaria on ara hi ha el notable cimbori octogonal.

L’edifici és a la vora d’un petit penya-segat, dominant l’entorn i les masies properes, alguna, com la que va viure Pitarra, en un estat ruïnós.

Voregem les parets sorpresos de com l’erosió ha deixat la seva emprempta a les parets.

A la façana veiem el portal renaixentista del segle XVI que, la veritat, no hi lliga gaire. A mà esquerra, un estret passadís entre la capella i la roca.

Un caminet extret d’un llibre de fades ens apropa a un mirador des d’on podem contemplar millor el conjunt.

Aquesta església era la parròquia del castell que veurem tot seguit. En els seus inicis estava consagrada a la Santa Creu. Aquesta devoció estava molt estesa durant els primers segles del cristianisme, després que Helena de Constantinoble trobés la creu on suposadament Jesús va ser crucificat.

Enterraments a la pedra

Al mirar cap al terra descobrim unes tombes antropomorfes -que vol dir que tene forma de cos humà-, excavades a la pedra vermella. Probablement daten de quan es va fer la primera capella, és a dir, cap al segle X.

Al costat d’un impressionant forat a la roca i d’una profunda esquerda. És possible que antigament hi visqués algun monjo eremita, d’aquests que prefereixen no tenir veïns a prop. Està clar que aquest indret tenia alguna cosa màgica pels nostres avantpassats.

Ens endisem entre la vegetació i comencem a fer os i as amb les capritxoses i espectaculars formes excavades a les roques.

El castell

A continuació prenem el corriol que porta al castell. Un munt d’escales més amunt acaben en una petita plana amb unes vistes immillorables del Baix Llobregat. Ens quedem sense respiració (per les vistes i per la pujada) i llavors descobrim les restes del castell, també vermell.

Després de canviar mil vegades de mans i ser finalment dinamitat per ordre de Felip V, tan sols queda dempeus una torre, la capella i poc més.

Però entens perquè al segle IX el van construir en aquest indret, ja que era un lloc idoni per defensar la línia del riu Llobregat i un dels accessos a Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com arribar: veure el mapa

Dificultat:  fins a l’església és un passeig de 5 minuts. La pujada al castell requereix bones cames. També podeu continuar amb el vehicle per la carretera de Santa Maria fins a un revolt just al costat del castell i així us ho estalvieu, encara que seria una llàstima.

Saber més

• L’església: bisbatsantfeliu.cat – poblesdecatalunya.cat
• El castell: artmedieval

Què veure a prop

• Corbera de Llobregat
• Sant Sebastià dels Gorgs
• Castell de Gelida
• Olèrdola
• Itinerari entre l’Ordal i el Garraf
• I si vols veure més castells, mira això