El rei que volia moldre

Passeig per Molins de Rei. 

Allà pel segle XII, el primer rei anomenat Alfons encarregà a un tal Bernat que arrangés un molí que suposem devia estar malmès. A més, li manà construir una casa i treballar l’hort. Els guanys, no cal dir-ho, anirien a parar a les arques reials.

carrer Ignasi Iglesias
Carrer Ignasi Iglesias.

Un parell d’anys més tard, es concedí permís per bastir més molins, fet que va originar un petit nucli que ara coneixem com Molins de Rei. Feia molts anys que no hi havia tornat a aquesta vila del Baix Llobregat. Per això m’ha sorprès trobar lluminoses façanes modernistes, bonics esgrafiats i carrers arranjats.

Passeig per Molins de Rei
Plaça dels Països Catalans.

Coneixent la vila

Aquest és un petit itinerari per redescobrir una població que segurament mai hauries pres en compte en les teves visites culturals. Per començar, situa’t a l’estació del tren, un interessant edifici neoclàssic. El 1854 arribava el ferrocarril a Molins de Rei que dos anys més tard s’allargaria fins a Martorell. Era la segona línia de tren de Catalunya -la primera fou la de Mataró-. De fet, aquesta estació és la segona més antiga que es conserva en tota la península.

Passeig per Molins de Rei
Estació de trens.

A continuació, enfila pel carrer Carril on hi ha boniques façanes. Arribaràs a la plaça de la Creu, nom que fa esment a la creu de terme que s’alça, una reproducció de l’antiga destruïda al segle XIX. Fins al 1890 aquí tenia lloc el mercat a l’aire lliure. A partir d’aquesta data s’edificà un edifici on aixoplugar les parades que fou enderrocat quaranta-cinc anys després en construir el nou mercat que després veurem. El 1954 s’hi col·locava en aquest espai font del Patufet, amb una entranyable escultura de bronze.

Passeig per Molins de Rei
Plaça de la Creu.

El centre espiritual

Seguidament, entra al carrer Major i gira per Ignasi Iglesias i Pujadas, dramaturg i poeta nascut a Sant Andreu de Palomar el 1871. Aquí veuràs la font de la Pujada, en aquest cas amb la característica roda de molí. El conjunt, que no se sap ben bé quan va ser fet, ha patit diverses intervencions que li han modificat la fesomia.

Pocs metres més amunt veuràs l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel que les ha passat de tots colors. Al segle XIII hi havia aquí una primera capella romànica que amb el pas dels segles seria reformada i ampliada. Destruïda durant la Guerra Civil, el 1942 s’edificava aquesta segons el projecte de Joan Gumà i Cuevas, qui llavors era l’arquitecte municipal, autor també del mercat i de la fàbrica Samaranch situada a cinc-cents metres d’aquí. Si està oberta, entra-hi perquè són interessants els vitralls i els mosaics.

Passeig per Molins de Rei
Església parroquial.

Modernisme constructiu

Baixa pel carrer de l’Església per tornar al carrer Major. Gira a la dreta pel carrer del Pare Manyanet. Nascut a Tremp el 1833, Josep Manyanet i Vives fou un sacerdot fundador de dues congregacions religioses. Arribaràs fins a la plaça del Països Catalans on hi ha dues delicioses façanes modernistes: la casa Asensi (número 7) i la casa Miró (número 5). Es deuen a Josep Badia Rubí, un mestre d’obres molinenc que mai va ser arquitecte però que, amb el seu estil personal edificà un bon grapat d’obres en aquesta població.

Travessa el carrer de Jacint Verdaguer i contempla la seu de la Federació Obrera, amb la façana d’obra vista. Aquesta històrica associació fou constituïda el 1915 per tal d’unificar altres tres societats obreres. Construït set anys més tard per Cèsar Martinell i Brunet, l’edifici disposava de cafè, biblioteca, forn de pa, billars i sala d’espectacles. D’aquest arquitecte nascut a Valls el 1888 et sonaran el celler de Pinell de Brai i el de Gandesa.

Federació obrera
Federació Obrera.

El rovell de l’ou

Continua baixant per Jacint Verdaguer i en arribar al número 95 veuràs un carreró a mà esquerra que et portarà al pati del Museu Municipal, amb una interessant façana esgrafiada. Aquesta institució va ser creada el 1953 com a museu tèxtil i de mica en mica s’anà ampliant amb diverses donacions. El 1968 el museu es traslladà a aquest emplaçament.

Torna al carrer i gira a l’esquerra per arribar a la plaça de Catalunya. Aquí destaca Ca n’Ametller amb la façana principal recoberta d’esgrafiats. Rombes, creus i elements florals diferencien cada una de les plantes. Aquest magnífic casal data del segle XVIII, tot i que els propietaris que l’adquiriren el 1886 són qui el reformaren amb l’aire senyorial que pots veure ara. El nom prové dels antics propietaris, la família Ametller, els quals marxaren a Barcelona al segle XVIII on crearien una important empresa de xocolates.

Passeig per Molins de Rei
Museu Municipal.

L’ensenyament

Passant pel carrer Rafael de Casanova accediràs al de Rubió i Ors per contemplar la Casa dels Mestres (al número 8), un edifici noucentista del 1927 destacable especialment pels esgrafiats de la façana. Aquí s’allotjaven els mestres de l’escola pública Alfons XIII que hi ha al davant. Es deu a Joan Baptista Serra de Martínez, arquitecte nascut a Barcelona el 1888, autor de l’ampliació de la Casa Vicents de Gaudí.

Medicina i esbarjo

A la cantonada i del mateix arquitecte pots veure la casa Fàbrega, una bonica torre noucentista pertanyent al doctor Josep Fàbrega, qui arribà a Molins de Rei el 1914 i fundà la primera clínica de la vila. Fàbrega s’emparentà amb la filla d’un altre metge i, com no podia ser d’altra manera, el seu fill Francisco, també exercí la medicina.

Davant mateix, a l’altre costat del passeig del Terraplé, hi ha l’harmoniós edifici neoclàssic del Foment Cultural i Artístic. Fou edificat el 1921, un any després que diverses associacions es fussionessin per formar una entitat i disposar d’un local on tenir activitats socials i culturals.

Un lloc per vendre

Finalment, puja pel carrer del Doctor Barraquer i torna al carrer de Rafael de Casanova per visitar el Mercat Municipal, una interessant construcció inaugurada el 1935. Projectat per Josep Badia Rubí, arquitecte de qui ja t’he parlat més amunt, en el seu moment va sorprendre per les grans dimensions, tenint en compte que en aquell moment Molins de Rei era una població més aviat petita.

Passeig per Molins de Rei
Mercat municipal.

Aigua per tothom

Per acabar ves fins al passeig del Terraplè per veure l’edifici d’aigües del Canal de la Infanta, una obra ambiciosa projectada al segle XIX que va dinamitzar l’agricultura i l’economia. Amb un recorregut d’uns 17 quilòmetres, aquest canal regava les terres des d’aquí fins a Montjuïc. L’obra va ser dedicada a la princesa napolitana Luisa Carlota de Borbón, germana de la reina regent María Cristina. De molt joveneta va ser casada amb el fill de Carles IV, Francisco de Paula. Precisament, el 1819 en tornar de Nàpols després del casament, feu escala a Barcelona i aprofità per inaugurar a Molins de Rei el canal de rec.

Aquarel·la de l'edifici d'aigües del Canal de la Infanta a Molins de Rei.
La casa de les aigües.

I ja està. Naturalment que hi ha més per veure, però et deixo alguna cosa perquè la descobreixis pel teu compte 😉

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa amb els punts d’interès

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).