Visita a Montfalcó Murallat (Segarra).
Temps era temps quan van posar setge a un poble fortificat dalt d’un turó. Passaven els dies i la població no es rendia. Per desanimar-los, els enemics enviaren a dins dels murs una fletxa amb un tros de pa perquè veiessin que poc més aguantarien de fam i set.
Per tota resposta, des de dins els hi van tornar una fletxa amb un peix com per dir “tenim de tot”. Desanimats, els atacants es retiraren.
Aquesta llegenda s’explica sobre el poble de Montfalcó Murallat, una petita vila de la Segarra closa dins les altes i ben conservades muralles del segle XI que han resistit el pas dels segles. Pel que diuen, hi ha un túnel que arriba fins a la població veïna de les Oluges, per on els seus habitants haurien portat els aliments per sobreviure.
Des del segle XI es coneix l’existència d’aquest indret. El castell ha estat escenari de que es coneix com a reconquesta cristiana, així com de les turbulentes baralles entre nobles a l’Edat Mitjana i de la guerra civil catalana (segle XV) quan resistí el setge de Jaume II.
Visita a una altra dimensió
Una única porta dona entrada al minúscul recinte d’estrets carrerons. Dins hi ha la placeta porxada amb la cisterna comunitària que recollia l’aigua de la pluja, el forn i l’església romànica. Des d’aquesta plaça surten dos carrers. Un ressegueix la muralla per l’interior. L’altra, passant sota trams coberts, et durà fins a l’església de Sant Pere. El temple es va construir al segle XI aprofitant una torre rodona de defensa.
Hi ha tan poc espai que la façana de l’església no es pot veure, ja que és a dos pams de la paret d’una casa. Però tot té l’encant d’un lloc de llegenda.
I aquí finalitza aquesta visita a Montfalcó Murallat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Com arribar: veure el plànol
Saber més
- Turisme de Lleida
- Un curiós video de l’any de la castanya
Montfalcó es un dels pobles més bonics de La Segarra. Pels que venim de Lleida, complementem la visita a l’Urgell amb, el també poble medieval de Guimerà, i Verdú, el poble de la ceràmica.
Tenim pendent fer-ne l’entrada a Fuet i Mate
Tens molta raó. A Guimerà hi vaig estar temps abans que tingués la idea de fer aquest blog. Aix, hauré de tornar! 😉