Un local amb molta marxa

La Societat Recreativa Masarbonenca, actualment anomenada l’Harmonia.

Masarbonès és un minúscul nucli pertanyent al municipi de Masllorenç (Baix Penedès). Pel que he llegit, en aquella època que ara en diem de la Reconquesta, s’aixecà una torre de vigilància. Intueixo que això devia passar cap al segle X. Amb el temps passaria a formar part d’una masia i més tard s’afegirien unes altres que formarien el nucli d’aquesta població.

Diuen les persones enteses que el nom de la població deriva, precisament, de ‘Lo Mas de Narbonès‘, una edificació del segle XIV que passaria a ser Mas Arbonès. Una de les teories és que ‘Raimundo Narbones‘ era un senyor procedent de Narbona. Tot pot ser.

Aquarel·la de Masarbonès, població pertanyent al municipi de Masllorenç al Baix Penedès.
Masarbonès.

Local social

Quan el 2014 vaig visitar Masarbonès em va cridar l’atenció un envellit rètol que deia «Societat Recreativa Masarbonenca«. Es tracta del local social creat el 1931 com a Associació L’Armonia (ara Harmonia) per tal que els socis tinguessin una mica d’entreteniment en aquest solitari indret. La imatge correspon al 2014, així que és probable que hagi estat restaurat. Això no obstant, he fet una recreació digital per tal de percebre millor com devia ser en els seus bons temps.

Recreació digital del rètol de la Societat Recreativa Masarbonenca.
Recreació digital del rètol.

Fomentant la cultura

La Societat Recreativa Masarbonenca és, de forma genèrica, un ateneu. Curiosament, el mot ateneu deriva del grec i significa temple d’Atena, ja que en aquella cultura, els poetes, oradors i filòsofs es reunien a la porta del santuari per llegir i debatre les seves obres. La paraula va passar als romans, els quals l’usaven per designar una escola gran o bé una institució cultural.

Els ateneus comencen a sorgir a Catalunya a final segle XIX, en un territori que s’estava industrialitzant i que generà moltes desigualtats. Aquestes institucions populars ajudaren a modernitzar la societat catalana, tot afavorint-ne la cohesió de les persones.

Entre els diversos significats actuals, tenim que es fa servir per a l’associació que té com a objectiu fomentar la cultura de les persones associades a través d’activitats, com per exemple, xerrades, exposicions i tallers. Sota la denominació genèrica pots trobar un munt de variants, segons la finalitat, com societat obrera, casino, foment, patronat, cercle, casal i també associació recreativa, com la de Masarbonès.

Portal de la Societat Recreativa Masarbonenca.
El rètol abans de la restauració.

Declivi i recuperació

Tornant a la Societat Recreativa Masarbonenca, uns mesos més tard d’haver-s’hi constituït, se signava un document per tal de disposar d’un solar on tenir la seu. Allí s’hi feu la sala de ball i el cafè. Els diumenges a la tarda hi havia cafetó, partideta i ball amb un piano de manubri.

Encara amb els efectes de la postguerra presents arreu, el febrer de 1956 el país —de fet, tota Europa— patí els efectes d’una onada de fred que tingué importants repercussions en l’economia. En aquestes contrades s’arribà a temperatures per sota de -15 graus, motiu pel qual varen morir oliveres, garroferes i la majoria dels fruiters. A causa de la pèrdua de conreus, la població de Masarbonès disminuí considerablement. Per aquest motiu, a la Societat no hi va haver activitat fins als anys setanta, quan es va recuperar la Festa Major d’estiu. Des de llavors, aquest organisme no ha parat d’engrescar els vilatans.

Sigui com sigui, el rètol ha quedat com a testimoni d’aquells inicis. Seguidament, para atenció a la tipografia, amb lletres gestuals de color vermellós. Probablement són imaginacions meves, però em recorda a l’estil de les que solien sortir de la mà de Josep Maria Jujol.

Vista de l'església parroquia de Sant Bartomeu de Masarbonès.
L’església de Sant Bartomeu.

Encara hi ha més

Per acabar, dona una volta als pocs carrers que constitueixen el nucli de Masarbonès. La senzilla església dedicada a sant Bartomeu —l’apòstol que va morir escorxat i degollat— data del segle XVIII.

Sortint de la població, veuràs el cementiri. Observa el mur emblanquinat que l’envolta. Veuràs que està recobert de creus inscrites directament al morter. Potser les feien les persones que havien perdut algun ésser estimat, tot i que també és possible que es tracti de símbols per foragitar els mals esperits del recinte funerari.

Creus gravades al mur del cementiri de Masarbonès.
El mur del cementiri.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com arribar: veure el plànol

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)