El 2018 vam fer una sortida en moto per conèixer la població i el monestir de Sant Salvador de Breda (la Selva), així com altres indrets del voltant, com Gaserans o l’ermita de Sant Llop. Aquest és un breu recull actualitzat d’aquella descoberta.
Record d’un gran cenobi
Per començar, el primer que sorprèn d’aquesta població és l’imponent campanar romànic que es veu de tot arreu. És la part més antiga del monestir de Sant Salvador del qual he parlat amb deteniment en un altre article. La resta es va anar acabant en els cinc segles posteriors. Per això, trobem estils ben diferents entre la nau, el (que queda del) claustre i la senzilla façana amb una portalada gòtica. Fundat al segle XI, fou un dels monestirs benedictins més importants de les comarques gironines.
Del claustre, probablement de final segle XIII, només s’ha conservat adossada al monestir, l’ala nord. Passant sota una portalada, entraràs al Pati de l’Abadia, un espai medieval que sí que s’ha conservat prou bé.
Patrimoni perdut
A continuació, hem passejat per la sagrera, un espai entorn del monestir que gaudia de protecció eclesial davant dels abusos dels senyors feudals. La vila de Breda es formà precisament, al voltant del monestir i és on pots veure alguns edificis interessants. Cal tenir en compte que aquesta població ha patit diversos enfrontaments bèl·lics, com la Guerra dels Segadors —segle XVII— i la Guerra Civil. Això, juntament amb les diverses desamortitzacions de béns eclesials, han motivat la destrucció de gran part del patrimoni.
Fotografies prohibides
Per una vegada que trobem una església oberta no és cas de fer el lleig i marxar sense entrar. Però, oh decepció, una gran bastida ocultava tot el sostre de la nau. Per sort, la magnífica rosassa es podia veure bé i li vam fer unes fotografies. En aquell moment aparegué darrere nostre el rector, rondinant perquè no li havíem demanat permís per fer fotografies: “… Clar ara ja no hi ha educació i la gent entra i fa el que vol…“.
Molt amablement ens vam disculpar dient-li que no hi havia ningú quan hem entrat i no sabíem que calia tenir permís, però ell continuà la seva lletania, totalment ofès pel que semblava haver considerat tot un ultratge. Ens tornarem a disculpar, però ell ja havia entrat en un bucle sense fi, repetint el mateix. Veient que allò era un monòleg sense possibilitat d’entesa, vam fer mutis i hem marxat.
Consell: en certa manera, el mossèn tenia la seva part de raó. Així que, abans de fer cap fotografia a l’interior de l’edifici, demana permís. Encara que no hi hagi cap rètol que indiqui la prohibició, no deixa de ser un espai privat.
De religiós a civil
Seguidament, darrere del monestir de Sant Salvador de Breda, hi ha la plaça de Vila on destaca l’església de Santa Maria. Tot i que documentada al segle IX, l’edifici actual és el resultat de diverses reformes, com el campanar que data del segle XVIII. El 1836, amb la desamortització promoguda per Juan Álvarez Mendizábal, l’església esdevingué la seu de l’Ajuntament, afegint dos pisos a la nau.
El museu del ceramista
Allotjat al mateix edifici de l’Ajuntament, hi ha el petit museu que acull l’obra de Josep Aragay i Blanchar, artista i ceramista que potser coneixeràs per la font de Santa Anna al Portal de l’Àngel de Barcelona. Nascut el 1889 a Barcelona, Aragay fou dibuixant, gravador, pintor i ceramista i, a més, professor, polític i crític d’art. Tot un personatge!
Molt vinculat al noucentisme i acèrrim defensor d’aquest corrent, a més de pintar, tingué una brillant carrera com a dibuixant de setmanaris satírics. Però arribà un moment quan decidí dedicar-se a la ceràmica. El 1925 obrí a Breda el seu taller on produïa tant ceràmica decorativa com industrial. Però també executava peces úniques per a exposicions.
Arran de les seves idees republicanes i d’haver estat regidor de l’Ajuntament de Breda, Aragay fou empresonat. En quedar lliure, ja no aconseguia exposar ni publicar els seus dibuixos, entre altres raons perquè s’havia quedat encallat en el passat i no combregava amb les noves tendències pictòriques.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Breda
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: